«S'ha garantit l'anonimat dels militars»

CS: La darrera vegada que vaig venir a Derry, aquest edifici encara era un banc. Quin temps fa que hi teniu el Bloody Sunday Centre?
JK: El Centre es va inaugurar el 27 de setembre de 1999, però l'edifici no és nostre. Un constructor local l'ha cedit a la Fundació Diumenge Sagnant mentre duri la nova investigació. Té una situació ideal, a uns 200 metres de l'edifici on tendrà lloc la vista oral. El Ministeri de Defensa britànic disposa de molts recursos d'una gran professionalitat mentre nosaltres funcionàvem a un despatxet al barri de Bogside. Ara tenim aquest punt de trobada on se centralitzaran tots els recursos i serveis per als familiars i altres participants en el procés.

CS: Quin tipus de serveis oferiu?
MMcK: Al Centre, hi ha despatxos per als representants legals i sales de reunió per als periodistes; així podrem organitzar rodes informatives per donar a conèixer el punt de vista de les víctimes. També hi haurà una àrea de recolliment per als familiars i amics dels morts i ferits, que tendran a l'abast constantment el suport professional de Cúnamh, un organisme local que es dedica a qüestions de salut mental.

JK: S'ha de tenir present que, l'any 1972, no hi va haver cap tipus de suport emocional ni psíquic per als testimonis del terror i la violència. La nostra feina aquí, com a germans de víctimes que som, és d'enllaç entre la Fundació i els familiars. Durant la vista preliminar, més del 90% de les persones que declaraven mostraren senyals d'angoixa, dolor i trauma emocional a l'hora de rememorar els fets. A la vista oral, pel ressò públic que tendrà, ho passaran encara pitjor.

CS: La Fundació és una entitat privada?
JK: És una entitat que rep el suport de l'empresa privada, de l'Ajuntament, de representants de les esglésies, de polítics de tota Irlanda, d'associacions i altres organitzacions no governamentals, dels dos partits nacionalistes i, sens dubte, dels ciutadans de Derry. Per finançar les nostres activitats i els recursos que posarem a l'abast durant la investigació, hem obert un compte per dipositar-hi les contribucions; ara fa poc el Govern de la República d'Irlanda hi va fer una aportació de vint mil lliures (uns cinc milions de pessetes).

MMcK: La Fundació es va crear l'any 1996 per promoure el respecte per la vida humana i, pel que fa a la investigació sobre el Diumenge Sagnant, els objectius es poden resumir en quatre paraules: veritat, justícia, reconciliació i cura. Creim que és important recordar fets com aquest perquè no es tornin a repetir, ni aquí ni enlloc. Per això, la Fundació ha reunit un arxiu informatitzat amb més de 1.200 fotos, unes 400 declaracions manuscrites i 800 de transcrites, fins a 40.000 pàgines documentals, altres 8.000 objectes diversos... JK: El més preuat dels quals és la pancarta de l'Associació pro Drets Civils que encapçalava la manifestació.

CS: He vist que teniu un llibre de visites. Hi entra molta gent?
JK: Li podeu pegar una ullada, hi heu de signar també. En els tres mesos que som aquí, hem tengut unes 1.500 visites, d'arreu del món: Itàlia, Espanya (veig: Sabadell, Barcelona, Bilbao), Sud-àfrica, Japó, Xina, Irlanda, és clar, Derry també. Miren les fotos, el vídeo, les diapositives; alguns, si tenen temps, consulten la pàgina web. Molts no poden sortir al carrer fins que s'eixuguin les llàgrimes.

MMcK: Però, també, l'altre dia entraren dos policies, del RUC, uniformats i armats. La persona que atén el taulell els va donar la benvinguda, el Centre és obert a tots, però també els va dir que no li semblava correcte que venguessin així. A partir d'aquí, la Fundació ha acordat que hi pot entrar tothom, sí, però les armes han de quedar fora.

CS: Aconseguir que el Govern britànic obrís una segona investigació sobre el Diumenge Sagnant ha estat un èxit històric. Com anirà?
MMcK: Hem vist, al llarg d'aquests dos anys de preparació, com l'Exèrcit britànic i alguns mitjans de comunicació, juntament amb certs sectors polítics i jurídics, fan tot el possible per sabotejar el procés i impedir que es conegui la veritat. Han aconseguit la immunitat parcial per als testimonis militars; s'ha garantit l'anonimat per als soldats i oficials que eren a Derry aquell dia: els assassins seran lletres de l'alfabet; nosaltres coneixem els noms, però no en podem fer ús per no desacatar el tribunal; el Ministeri de Defensa ha declarat exempts de l'interès públic alguns documents que veuran els missers.

JK: D'entrada, és possible que no comenci el 27 de març com està previst; hi ha tant de material que serà difícil tenir-lo tot analitzat a temps. És una llàstima que ja hagin mort o emigrat alguns testimonis presencials importants però, ahir mateix, encara es presentaren dos testimonis nous. Com ha dit el bisbe ara fa un moment, quan presentava el llibre, tots aquells que tengueren la desgràcia de presenciar les ferides i la mort tenen el deure de personar-se per establir, sense cap mena de dubte, la innocència de les víctimes d'aquell horabaixa. L'anonimat també està garantit per als nostres testimonis però, en general, la gent de Derry està ben disposada a ser identificada.