Irlanda recorda el 'Diumenge de sang'

Quan l'Exèrcit britànic es va desplegar a Irlanda del Nord l'any 1969, la població catòlica el va rebre amb els braços oberts, pensant que per primera vegada hi hauria una força de l'ordre imparcial que els defensaria contra la brutalitat i els excessos de la policia autònoma (RUC), protestant en un 92%. En molt poc temps s'adonaren que no era així. I acabaren d'obrir-los els ulls els fets del 30 de gener de 1972 que va caure en diumenge, com enguany, en què varen morir a mans de les tropes britàniques catorze persones que participaven pacíficament en una manifestació a la ciutat de Derry per reclamar els drets civils, negats sistemàticament als catòlics. L'atrocitat coneguda com el Diumenge sagnant marcà una fita en el conflicte perquè, per primera vegada, l'Exèrcit britànic va matar en territori (considerat) britànic ciutadans (considerats) britànics.

Al llarg dels darrers vint-i-vuit anys, la població de Derry ha commemorat aquest, un dels fets més traumàtics de la història recent d'Irlanda. L'any 1992, el vintè aniversari, els familiars, ferits i altres ciutadans es varen associar formalment com a Campanya de Justícia per al Diumenge sagnant. Els objectius: demostrar la innocència de les persones assassinades i ferides aquell dia; impugnar les conclusions de l'informe encarregat pel Govern britànic al jutge Lord Widgery; i aconseguir el processament judicial dels vertaders culpables de la massacre. En resum, una campanya a favor de la veritat, la justícia i el principi de legalitat.

L'any 1997, als vint-i-cinc anys de la tragèdia, el Govern de la República d'Irlanda va presentar al Govern de la Gran Bretanya una avaluació de l'informe Widgery. Es basava en declaracions fetes per testimonis presencials, ignorades per Widgery en el seu moment i publicades a Eyewitness Bloody Sunday de Don Mullan (1997); en declaracions fetes per soldats britànics i altre material classificat fins aleshores, que analitza Dermot Walsh a The Bloody Sunday Tribunal of Inquiry. A resounding defeat for truth, justice and the rule of law (1997); en material nou difós el mateix any per programes informatius del Canal 4 britànic i per la premsa irlandesa; i en material extret dels arxius de l'època que pertanyen al propi Govern d'Irlanda. L'avaluació era negativa: va concloure que, tal com sempre havien pensat els familiars, l'informe del Lord Widgery va ser una versió oficial intencionadament incompleta i premeditadament enganyosa, elaborada amb l'únic objectiu d'exculpar les accions de l'Exèrcit britànic.

El 29 de gener de 1998, el primer ministre britànic Tony Blair va respondre amb l'anunci de la creació d'un nou tribunal independent per investigar el cas. És la primera vegada en la història que el Govern britànic accedeix a reobrir una investigació d'aquestes característiques. Formen el tribunal un jutge canadenc i un jutge neozelandès, sota la presidència del jutge britànic Lord Mark Saville. Acabats els tràmits preliminars iniciats el juliol del mateix any 1998, la vista oral està previst que començarà a Derry el pròxim mes de març. Hi haurà uns mil testimonis, més de sis-cents dels quals són simples ciutadans, i es preveu que duri dos anys. El tribunal del Lord Widgery va realitzar la seva investigació i en va presentar l'informe en el temps rècord de tres mesos.

El tribunal Widgery va cometre una segona injustícia envers les víctimes. De fet, venia a declarar culpables els innocents i innocents els culpables. És un signe dels nous temps que, aquesta vegada, el tribunal presidit pel Lord Saville té l'encàrrec d'intentar esbrinar-ne tota la veritat.

Testimoniatge  

«Jo sortia del pis del meu germà i vaig mirar cap al solar buit que hi havia al final del carrer. Vaig veure com hi arribaven tres vehicles blindats de l'exèrcit. S'aturaren i en baixaren els soldats. Un nin fugia corrents i un soldat es va mig agenollar, va disparar i el nin va caure a terra de bocaterrosa. Tot d'una s'hi va estendre un gran bassiot de sang. Llavors vaig veure com tres soldats pegaven un home amb cops de porra. Això era contra una paret a prop d'on havien disparat al nin i vaig veure com un soldat disparava una bala de goma a la cara de l'home. Vaig fer un crit de protesta als soldats i un d'ells em va disparar un tret». (Isabella Duffy, tavernera, 63 anys).