Estremidors relats sobre violacions, tortures i espoliacions a
càrrec de les tropes russes a Txetxènia afegiren ahir dolor i ràbia
a l'angoixosa situació dels refugiats.
«A una anciana de setanta anys de la casa veïna la violaren, li
robaren tot el que tenia i les coses de més valor se les emportaren
els soldats en els seus blindats», va dir un testimoni anònim en
declaracions al diari Izvestia.
«Entraren a la casa i ho destrossaren tot i cridant on és el teu
marit, wahabita immunda?», recorda sense contenir les llàgrimes
Patimat, «no em creien quan els deia que el meu marit feia dos anys
que havia mort i ells em seguien insultant, després d'escorcollar
la casa s'emportaren els meus doblers i marxaren». Històries com
aquestes les pot contar qualsevol dels 200.000 refugiats txetxens,
la majoria d'ells dones, ancians i nins, que abandonaren les seves
llars davant de l'avanç de les tropes russes.
Les Tropes Unificades del Nord del Caucas (TUNC), segons la
denominació oficial, aclapara efectius del Ministeri de l'Interior,
l'Exèrcit, infants de la Marina i la Força Aèria i d'acord a la
posició del Govern rus es troben en el territori txetxè «per
exterminar les bandes terroristes».
Però l'operació antiterrorista està deixant en runes la
república, que el 1991 proclamà la seva independència de Rússia i
sortí vencedora en la guerra desfermada pel Kremlin entre el 1994 i
el 1996. «Abans fèiem esclatar una granada a la porta o a la
finestra i després entràvem», admet Anton B., un oficial de l'OMON
(tropes d'elit del Ministeri de l'Interior), i afegeix: «Ara primer
entram i, si fa falta, empram la granada».
Segons Anton, per als militars russos la millor defensa contra
un tret per l'esquena és emprar «l'amenaça del terror», quan
després dels bombardeigs i la implantació del bloqueig arriba el
moment d'entrar en els poblats per comprovar si hi ha o no
guerrillers.
L'oportunitat d'obtenir un quantiós botí ha posat diverses
vegades al límit de la confrontació armada els militars i els
policies, com va succeir quan es decidia qui entrava en un poblet
on funcionava una fàbrica de licors. La disputa la guanyaren els
OMON, que abandonaren el llogaret amb caixes de botelles en els
seus blindats, com mostra una fotografia publicada per Izvestia,
mentre que un militar sense amagar la seva enveja comentava al
diari que «estic segur que aquests desgraciats tiraren part de
l'equip per poder carregar més caixes d'alcohol».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.