La rehabilitació de la Llonja començarà d'aquí a un any

Ahir es varen presentar els informes del projecte de rehabilitació d'aquest edifici

Gerardo Mingo, Pere Muñoz i Gloria Alcázar, durant la presentació dels informes. | T. M.

TW
0

La Llonja és un bé per si mateixa. Aquesta és una de les idees principals a l'hora d'escometre la restauració d'un dels edificis més característics de Palma. Si el calendari es compleix, serà després de l'estiu del 2000 quan es comencin aquests treballs d'acondiciament.

Ahir, a la seu de la Conselleria d'Educació i Cultura, Gerardo Mingo, sotsdirector general d'Arquitectura del Ministeri de Foment, i l'arquitecta Gloria Alcázar varen presentar els informes del projecte de rehabilitació de l'edifici.

Segons va assegurar l'experta en rehabilitació, després d'aquests estudis es pot fer una diagnosi de l'estat de la Llonja: els elements petris se serven bastant bé, però són importants els que es desprenen de les humitats. Després d'estudiar d'on podrien provenir, es va veure que hi havia defectes en la coberta: «L'edifici es va fer sense coberta, amb un terrat que evacuava l'aigua de pluja a través de les gàrgoles. En el segle XVII, es va dotar l'edifici d'una primera coberta que té problemes d'eliminació d'aigua. Quan plou hi ha aigua que queda retinguda. Aleshores hi ha filtracions a les columnes», assegurava Alcázar.

Aquests defectes en la coberta s'han de corregir "és l'actuació més urgent" i després s'ha de llevar la sal que s'hagi format dins la pedra i consolidar-la.

Els tècnics, que han treballat durant cinc mesos in situ per tal d'avaluar els danys de la Llonja, han deixat testimonis per tal de confirmar "o no" l'evolució dels cruis. Segons l'arquitecta, «hi ha cruis que es dilaten a l'estiu i es contrauen a l'hivern, però no evolucionen. Són cruis consolidats que no representen cap perill. Si en trobam d'altres que sí que es van obrint i poden representar un perill per a l'edifici, s'han d'esmenar».