Els càlculs aproximats de la Diputació General d'Aragó estableixen la residència d'uns 70.000 catalanoparlants al seu territori, ubicats de manera majoritària a la zona coneguda com la «franja», la frontera geogràfica i lingüística amb Catalunya. Aquesta població de dret és baixa en relació als 1.205.663 habitants registrats l'any 1995, el darrer en què es disposa de cens; això no obstant, el nou president de la Comunitat Autònoma, el socialista Marcelino Iglesias Rincón, ha anunciat la pròxima redacció d'una llei de llengües per tal de protegir el català i la «fabla», l'idioma propi d'Aragó, l'ús del qual es limità durant molt de temps a les zones de muntanya i en contexts exclusivament agrícoles i ramaders.
Iglesias va explicar a aquest diari que no pretén aplicar una llei normalitzadora seguint els models català o balear, sinó facilitar un «avanç amb la suavitat necessària per tal d'evitar qualsevol tipus de confrontació» entre la societat majoritària, castellanoparlant, i una minoria bilingüe: «Vull ser enèrgic però prudent».
De fet, l'article 7 de l'Estatut d'Autonomia d'Aragó estableix que «les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó gaudiran de protecció. Es garantirà el seu ensenyament i el dret dels parlants en la forma que establirà una llei de les Corts d'Aragó». La llei mai no ha estat redactada, tot i que existí un intent per part de Santiago Marraco, qui fou president del govern aragonés preautonòmic; com féu aquest polític, Marcelino Iglesias advoca per una fórmula municipalista per tal de garantir la defensa de les llengües minoritàries.
