Pomodoro inaugura avui a la Llonja

L'italià quedà enamorat d'aquest espai «interior però exterior alhora» fa vint anys

Pomodoro, amb els responsables del Govern balear i de l'exposició.

TW
0

«Estic molt honrat de ser en un lloc extraordinari com aquest, un espai interior però que transmet la sensació de ser a l'exterior la qual cosa és ideal per a l'escultura, especialment la meva. Aquí vaig venir a veure, fa 21 anys una celebració en honor de Joan Miró, i vaig pensar: 'potser algun dia jo podria fer una mostra aquí*. I tot ha acabat d'una manera màgica». L'escultor italià Arnaldo Pomodoro no amagava ahir la seva satisfacció perquè sigui la Llonja l'espai que aculli, des d'avui i fins el 30 de setembre, la majoria d'obres de la seva primera exposició individual mai no realitzada a l'Estat espanyol. Pomodoro destacà que l'exposició, que s'inaugura avui horabaixa, ha estat possible gràcies a l'esforç de tres amics seus: Joan Oliver i Armando Ginesi (que n'han estat els comissaris), Luis García Ruíz (el director del muntatge) i Pere Serra.

Damià Pons, el flamant conseller de Cultura del Govern balear, destacà «l'encert» dels que varen decidir dur endavant aquesta «magnífica exposició que du a Mallorca obra de primer ordre d'un artista de primera categoria». Pons també digué que tenint en compte que les millors hores per admirar l'exposició són el vespre (gràcies a la magnífica tasca realitzada per García Ruíz), es farà tot allò que sigui possible perquè la Llonja sigui oberta durant el mes d'agost fins a les dotze.

Muntar aquesta exposició no ha estat fàcil, tal com assenyalà Joan Oliver. «Són de gran format i semblava impossible que poguessin passar per la porta», comentà. En aquest sentit, cal destacar que l'escultura més voluminosa arriba als set mil quilos. Al Casal Balaguer es mostraran les obres de menor format, sobretot maquetes de peces monumentals de l'artista.

«Jo crec en la dimensió màgica de l'art», comentà Armando Ginesi, un dels comissaris de l'exposició i especialista en l'obra del creador italià de la qual destacà la seva mescla de modernitat i arcaisme que la fa única. «Ningú no s'equivoca, quan veuen una obra se sap que és de Pomodoro. I això és la màxima originalitat a què pot aspirar un artista», digué.