Catòlics i protestants fan els darrers esforços per assolir la pau

Tothom coincidia ahir que hi havia senyals positius però que faltava el desarmament

Els homes del Sinn Fein, Gerry Adams (esq.) i Martin Ferris.

TW
0

Un optimisme cautelós dominava ahir vespre les darreres i tenses hores de les negociacions dels partits polítics nord-irlandesos per arribar a un acord sobre el desarmament terrorista que permeti a la província recuperar l'autonomia. Tot semblava indicar que els negociadors exhauririen fins el darrer minut el termini fixat, que acabava a la una de la matinada de les Balears, en l'estira-i-arronsa de les negociacions, centrades en el desarmament de l'IRA i els grups paramilitars unionistes.

Per això era necessari l'informe de la Comissió Internacional de Desarmament terrorista d'Irlanda del Nord, que podria contenir un inventari de les armes il·legals i suggeriments perquè siguin lliurades o destruïdes d'aquí a maig del 2000, termini establert pels acords de pau del Divendres Sant de 1998 i aprovats per referèndum pels nord-irlandesos. Els esforços del primer ministre Tony Blair i de la resta de caps nord-irlandesos eren realment notables.

Un eventual fracàs d'aquestes negociacions suposaria un gran retrocés amb greus repercussions en el futur del procés de pau, que tornaria a col·locar Irlanda del Nord arran de l'abisme, segons adverteixen els experts. Els caps unionistes i del partit republicà Sinn Fein són el centre de les negociacions, en què participen els primers ministres britànic, Tony Blair, i irlandès, Bertie Ahern, amb l'afany de contribuir a fer l'impuls definitiu perquè s'aconsegueixi un acord. «Som aquí amb l'esperança que es pugui assolir» l'acord, va dir Gerry Adams, cap del Sinn Fein, en arribar a les negociacions, que es duen a terme a Stormont (Belfast) i que serà la seu del futur govern autònom.

D'altra banda, el cap unionista i ministre principal d'Irlanda del Nord, David Trimble, va dir en referir-se a Adams que «ha de decidir què és allò que prefereix: la pau o retenir la guerra. No pot tenir totes dues coses». Malgrat que l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA) és oficialment una organització «terrorista» il·legal, diversos dels seus dirigents participen oficialment en les negociacions de pau a Irlanda del Nord sota la protecció de Tony Blair, abans que es compleixi el darrer termini, segons la premsa.