Milers de kurds es manifesten a Europa demanant «Llibertat per a Ocalan i per al Kurdistan»

Aquesta nació indoeuropea té un sentiment arrelat en tres mil anys d'història

AgènciesPalma30/06/99 0:00

La condemna a mort del líder kurd, Abdalah Ocalan, per traïció i temptativa de dividir Turquia, va desencadenar una sèrie de protestes i manifestacions de les comunitats kurdes de tot Europa. El Parlament kurd a l'exili va denunciar el judici com a «profundament injust i inapropiat» i va assegurar que «no fa més que complicar el problema kurd», segons Musa Kaval, un dels 65 membres d'aquest Parlament creat el 1995. La sentència de mort pronunciada contra el dirigent del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) amenaça de reviscolar el conflicte «a Turquia i a tot l'Orient Pròxim», va advertir a Viena el Front d'Alliberament Nacional del Kurdistan (ERNK), braç polític del PKK. Així s'han reforçat les mesures de seguretat als països occidentals on resideixen comunitats kurdes com Alemanya, Regne Unit, Suïssa, França i Itàlia, mentre a ciutats com Moscou, Hèlsinki i Estrasburg, i a estats com Xipre i els Països Baixos s'ha manifestat la nació kurda amb missatges com «No a la pena de mort, ha arribat el temps de la pau», i «Llibertat per a Ocalan!, llibertat per al Kurdistan!», sense provocar incidents, llevat d'algú enfront de les ambaixades dels EUA.

La nació kurda és d'origen indoeuropeu, descendent en particular dels medes i dels escites. Els kurds, que són devers 20 milions d'individus, viuen en la seva majoria a Turquia oriental (40%), Iran (30%), Síria i a l'ex-Unió Soviètica.

La seva història va ser escrita al llarg de tres mil·lennis, en els quals es va produir una paulatina assimilació de les poblacions que es varen establir al Kurdistan, aquest territori muntanyenc de devers 230.000 km2 que s'estén del sud-est de Turquia fins al centre d'Iran, passant pel nord d'Iraq i de Síria. Després d'una llarga absència, comencen a sorgir petits estats kurds independents, en particular en els segles XII i XIII, malgrat que a gairebé tots seran esclafats pels imperis turcs.

Entre els segles XVI i XVIII neixen les primeres reivindicacions nacionalistes, després de l'exili de nombrosos kurds després de la invasió otomana.

El 1867, els darrers principats autònoms kurds són eliminats pels governs otomà i persa. Després de la Gran Guerra, el tractat de Sevres (1920) i de Lausana preveu la independència del Kurdistan, que és proclamada el 1945, a l'Iran però sense èxit. Els kurds reclamen en particular una igualtat de drets amb els turcs i el reconeiximent del seu idioma. A falta d'un Estat nacional kurd, les tribus són les principals autoritats de referència per la població kurda.