«Passaforadí» torna al carrer amb la denúncia al «Fòrum Babel» americà

La revista inclou bona part de material inèdit de José Aranda sobre Chiapas

Un dibuix d'Aranda il·lustra la tasca de les dones indígenes a La Realidad.

TW
0

Ha passat un any d'ençà que un primer exemplar «pilot» de la revista Passaforadí, independent i prescindint de publicitat, sortí al mercat. La bona rebuda de la publicació i l'afany incansable d'aquells que la fan possible ha tingut fruits en aquest número, plantejat amb la mateixa intenció de subversió i de denúncia incisiva que el primer.

En aquesta ocasió, les planes de Passaforadí s'han centrat en la denúncia del model americà, el retrat del «Fòrum Babel que és Amèrica» i les seves repercussions en la desfeta de la mediterranitat. L'editorial de la primera plana és contundent: «Ningú no podrà negar mai que tot just ara estam més a prop de Los Angeles, Califòrnia, que de nosaltres mateixos. Que la idea de la Mediterrània es posa molt a la boca però es fa mala via».

L'atractiu principal d'aquest número, al costat d'un aplec de texts de Bartolomé de las Casas i d'un recull de composicions de poetes gautxos, és l'extens material gràfic inèdit del pintor i escriptor José Aranda, actualment empresonat. Les imatges, reproduïdes a les pàgines centrals de Passaforadí, són fotografies i dibuixos en els quals Aranda palesa la crueltat patida pels indígenes a La Realidad.

Així mateix, es reprodueix un poema de lloança a la conquesta de Cristòfol Colom fet per un dels seus descedents, Hernando; il·lustracions d'Àlex Fito, que ha cedit a Passaforadí una tira inèdita de les seves noves criatures, els Raspa Kids; i, tancant la revista, un seguit de poemes de Charles Bukowski, traduïts ara per primera vegada al català.

La publicació manté el format de butxaca, objecte de gran acceptació. Tot fa preveure que, distribuïda arreu de les Illes i de Barcelona, gaudirà d'idèntic èxit que el seu número anterior, del quals es varen vendre 400 dels 500 exemplars editats.