Josep Massot i Muntaner, doctor honoris causa

La cerimònia va tenir lloc ahir capvespre a l'edifici de Son Lledó

La cerimònia va tenir lloc a la sala d'actes de Son Lledó. | J. M.

TW
0

Josep Massot i Muntaner ja és des d'ahir doctor honoris causa per la Universitat de les Illes. L'erudit, historiador, filòleg i editor de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat rebé el nomenament ahir a l'horabaixa, en una cerimònia solemne que fou presidida pel rector de la UIB, Llorenç Huguet, i que comptà amb la intervenció de qui ha apadrinat la investidura de Massot, el doctor Joan Mas i Vives.

La cerimònia de nomenament va tenir lloc a les set del capvespre a la sala d'actes de Son Lledó. L'acte s'inicià amb la intervenció de Llorenç Huguet i la lectura del nomenament de Josep Massot i Muntaner. A continuació, amb les veus de la Coral Universitària interpretant el Veni Creator, Massot va ser acompanyat a la sala pel seu padrí, el cap del departament de Filologia Catalana, Joan Mas i Vives, que presentà l'apadrinat repassant la seva brillant trajectòria.

Investit pel rector, Josep Massot inicià el seu discurs amb un ample agraïment per la distinció, així com a «totes aquelles persones que, d'una manera o una altra han contribuït a encarrilar la meva vocació múltiple, però no contradictòria sinó harmònica, de filòleg, folklorista, de lingüista i d'historiador». En el seu parlament se centrà en un treball «en el qual faig feina d'ençà del 1991», tot i que confessà estar-ne interessat des dels quinze anys: la relació de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya amb les Illes Balears, que ha estat ordenat i catalogat per l'autor.

Per la seva banda, Joan Mas i Vives expressà la seva satisfacció per apadrinar Josep Massot, apuntant que «si hi ha una persona decisiva per cohesionar els estudis sobre la cultura catalana als darrers quaranta anys és ell», i afegí que «costa trobar aspectes, filològics i de la realitat social, que no hagin estat estudiats per ell». Mas repassà la vasta trajectòria de Massot en un discurs en què destacà el seu encert com editor de l'Abadia de Montserrat, l'impuls donat a revistes decisives com Randa o Serra d'Or i el definí de «decisiu» com a element de cohesió per la comunitat científica catalana.