Un supervivent de l'atac de Korisa confirma que les víctimes eren escuts humans

Molts moriren pels tirs de paramilitars serbis quan intentaven fugir en el moment del bombardeig

Un nin refugiat en un campament de Macedònia.

TW
0

L'atac aliat contra la ciutat de Korisa en el qual moriren 87 civils féu ahir un nou gir després que un albanesokosovar d'aquesta localitat asseguràs que els morts servien d'escuts humans i que molts d'ells moriren per dispars de paramilitars serbis.

Així ho afirmà a l'emissora de ràdio alemanya Deutsche Welle un albanesokosovar de Korisa que prenia part d'aquest escut humà i que va veure com «els paramilitars serbis i una patrulla de la policia especial obriren foc contra nosaltres quan, espantats per les bombes, intentàvem trencar el setge per posar-nos a estalvi».

El supervivent afirmà que «les patrulles sèrbies ens dugueren pel matí a un solar prop del quarter i ens feren envoltar-lo amb els tractors.(...) Després ens varen dir que si sortíem d'allà ens esperaria el pitjor», per la qual cosa opinà que «els serbis sabien el que era a punt d'ocórrer, sinó a què venia tot allò».

Aquesta nova versió sembla confirmar les sospites dels aliats, els qui a través del portaveu civil de l'OTAN, Jamie Shea, declararen ahir que els «escuts humans» són «un fet» en l'actual conflicte, encara que aquesta evidència «no ens detendrà en la nostra campanya aèria». En el mateix sentit es pronuncià el secretari general de l'Aliança Atlàntica, Javier Solana, qui en unes declaracions a l'emissora britànica BBC, assegurà que els aliats continuaran la campanya de bombardeigs contra Iugoslàvia fins aconseguir els seus objectius.

Solana justificà que les accions de l'OTAN són «una campanya moral, una guerra moral per defensar uns principis, ja que no podem permetre que la neteja ètnica continuï a final del segle XX», al temps que assegurà que «guànyarem, no hi ha dubte d'això». Així, l'OTAN atacà ahir objectius a Goles i a l'aeroport d'Slatina, de Pristina.