Marià Carbonell: «És hora de prendre consciència de la pèrdua del patrimoni»

"Què en pensa, de la subhasta?
"De moment, tres coses. La primera, que els propietaris tenen tot el dret del món a vendre el que no volen o no poden conservar. La segona, que no estam davant un fet insòlit. En subhastes fetes a la Península, sobretot a Madrid, apareixen amb regularitat pintures mallorquines, i ocasionalment mobles i altres objectes. En darrer terme, que "tot i ser inevitable" em dol la dispersió del patrimoni artístic mallorquí. Encara més, crec que ens ha de doldre a tots i ens ha d'obligar a fer una reflexió sobre el fenomen. Cada vegada resten menys cases que conservin la decoració antiga. Hem d'esperar impassibles la desfeta definitiva?

"Realment creu que la col·leció de can Puig és important?
"El que ara se subhasta és un nodrit grup, recull, o com es vulgui dir, d'objectes, però en sentit estricte no és una col·lecció. Es venen diferents objectes que vesteixen dues cases, can Puig i Bendinat, i com és natural es tracta d'un conjunt irregular. Moltes pintures són bàsicament «tapa-parets», sense gaire valor artístic. No oblidem, però, que embellien cases senyorials, la qual cosa sol assegurar una mínima garantia de qualitat. El que em sembla realment important és el conjunt, deixant de banda el valor documental, històric, material o estètic d'alguns objectes.

"Però pel preu de sortida s'endevina que és un conjunt valuós.
"Naturalment. Això passa sempre, perquè resulta més avantatjós per al propietari i el subhastador. Per aquest motiu, el potencial comprador, almanco en el cas de les institucions, ha d'intentar adquirir les peces en bloc.

"Hi ha veus que lamenten la venda, perquè suposarà una pèrdua per al nostre patrimoni.
"Vull repetir que el que importa és mantenir els conjunts, les cases íntegres. Un cop desfeta la casa, hem de plànyer que surti de Mallorca pintura holandesa del segle XVII o pintura italiana del segle XVIII? Sempre serà una pèrdua important per a un patrimoni que s'ha de reconèixer, no ha excitat gaire la sensibilitat de l'opinió pública ni de les institucions. També és veritat que les institucions públiques han de justificar les seves despeses. En aquest sentit, hem d'admetre que s'avança, ni que sigui lentament. El Govern balear ha adquirit algunes obres significatives i ha organitzat exposicions «històriques». El Consell Insular ha comprat la Biblioteca Alemany. L'Ajuntament s'ha compromès a col·laborar en la creació del Museu d'Art Contemporani. L'altra cara de la moneda és el destí final de can Sales i de can Fàbregues, l'escàs pressupost del Museu de Mallorca, etc. De la mateixa manera, hem de reconèixer les limitades exigències de la societat local, que podria i hauria de trobar intèrprets en organismes i associacions locals que, almanco en teoria, sónn per donar sortida a les inquietuds de tots nosaltres: la Universitat, l'Acadèmia de Sant Sebastià, la Lul·liana, etc.

"Però, se subhasten peces extraordinàries?
"Ja he dit que és un conjunt irregular. Algunes peces de mobiliari són magnífiques: els llits, una sèrie de taules i calaixeres, dues arquilles italianes, una parella d'armaris mallorquins (que al meu entendre són una mica més tardans del que consta en el catàleg), etc. I els tapissos no haurien de sortir de Mallorca, encara que siguin flamencs: quants n'hi ha en col·leccions públiques mallorquines? Tanmateix, juntament amb la plata, eren els objectes més preats de les cases senyorials. El que puc dir de la pintura també és a través del luxós catàleg. Ara bé, és simptomàtic que l'obra més cara sigui una natura morta, atribuïda al mestre de Hartford. Una peça de museu, sens dubte. Vull afegir que pràcticament tots els quadres provenen de can Montenegro, com es pot comprovar per l'inventari que en publicà Joaquim M. Bover l'any 1846. Als catalans els han d'interessar els quadres de F. Agustín i una pintura de fra Joaquim Juncosa, que surt amb atribució equivocada. Sobre aquest fet, una precisió: no totes les atribucions són encertades, o, com a mínim, n'hi ha de discutibles. Pel que fa a pintors mallorquins, em resultaria especialment dolorós que sortissin de l'illa dos Mesquida, tot i que no són de primera fila, els Pere Antoni Umbert, encara tan poc conegut, un Gaspar Homs signat, un Joan Mestre de temàtica religiosa, un Miquel Bestard, mal assignat a la pèrdua de Mallorca de tres retrats. Perquè, a qui pot interessar si no a nosaltres el record pictòric del bisbe Bernat Cotoner, germà dels Grans Mestres de Malta, de la marquesa d'Ariany, la segona dona del primer marquès, o de Joan Baptista Despuig, anomenat «el sant», avi del primer comte de Montenegro?

"Així doncs, haurien de restar a Mallorca?
"Jo només dic que, a més de resoldre un problema puntual, és hora de prendre consciència col·lectiva d'un fenomen preocupant, i que afecta tots els mallorquins. Ja he declarat que institucions públiques i fundacions privades han de col·laborar en la conservació del nostre patrimoni, i això ho sap tothom. Però, al debat, es poden afegir altres variables. En altres indrets, els drets de successió es compensen amb donacions d'obres d'art. Potser passa a Mallorca? O també, quin paper han de jugar les obres culturals de les institucions bancàries? I les grans empreses? D'altra banda, em deman si no convendria plantejar-se la possibilitat de crear un museu d'arts decoratives, o quelcom de similar, aprofitant justament la desaparició d'algunes grans cases. Sempre tendrem temps de lamentar-nos, però trobar solucions a la conservació del patrimoni artístic i arquitectònic de Mallorca vol dir no deixar passar les oportunitats, i ja ens en resten poques.