La depuració i el colorisme del darrer de Pep Coll s'exhibeixen a Pelaires

TW
0
C.C. Palma. Confessa que admira la poesia i que molt dels estats d'ànims que vessa a les seves pintures sorgeixen de la lectura de poemes. Pep Coll, absent a les sales d'exposicions al llarg de gairebé dos anys, mostra des d'avui a la Pelaires una selecció de la producció més recent, nascuda «d'una època de crisi».

Una quinzena d'obres de petit i gran format són les que plasmen el canvi efectuat a la pintura de Coll. En ella romanen els símbols personals que caracteritzen la seva obra. Ara, però, les pintures transmeten calma: «És una pintura més plana, que ha abandonat bastant aquella espècie d'horror vacu d'abans».

El resultat també es veu a l'increment de colorisme. Si l'obra anterior es limitava als tres bàsics, ara s'hi troba el matís, les tonalitats de mescles de color que omplen el llenç. La lluna negra, símbol singular de Coll, compareix ara a la vora de palets en pintures que, com en el cas de Temps de besades i suor, es titulen amb els que semblen versos de poemes.