La UE demana 'amb fermesa' a Belgrad que acabi la repressió si vol posar fi als atacs

Els Quinze es comprometen a ajudar econòmicament els països limítrofes amb Kosovo

Els ministres de Defensa britànic i alemany, Robin Cook i Joschka Fischer.

TW
0

La Unió Europea ha recuperat la unitat en demanar ahir a Luxemburg «amb fermesa» al president iugoslau, Slobodan Milosevic, que aturi la seva maquinària de repressió contra la població civil a Kosovo si vol posar fi a la intervenció de l'OTAN sobre objectius a la República Federal de Iugoslàvia (RFI), que té el suport dels Quinze, tot i les dificultats plantejades pels països neutrals -Suècia, Finlàndia, Irlanda i Àustria- i dels més refractaris a la continuació dels atacs -Itàlia i Grècia.

També quedà clar que la prioritat humanitària davant el dramàtic flux de refugiats ha de concentrar-se a la regió dels Balcans, especialment a Macedònia.

Els ministres d'Afers Estrangers aprovaren unes «enèrgiques» conclusions del Consell d'Assumptes Generals, en què es ratifiquen les condicions perquè es produeixi un alto el foc. «El president Milosevic sap el que ha de fer», resa el text, en el qual es recull una clara determinació de la UE rebutjant la política de deportació i destrucció generada per «brutals propòsits nacionalistes».

En concret, Belgrad ha de «posar fi de forma immediata» a qualsevol acció militar, retirar les tropes, acceptar la presència d'una força de pau internacional, acceptar el retorn dels deportats i les bases de l'acord de Rambouillet. Si Milosevic no respecta les exigències de la comunitat internacional, s'adoptaran mesures de sanció econòmica endurides.

La UE es compromet també fermament a ajudar els països veïns a Kosovo en els seus esforços per alleujar els patiments dels centenars de milers de refugiats, resultat de la «brutal campanya de deportacions, tortura i assassinats» orquestrada des de Belgrad pel règim serbi.