L'OTAN no accepta pressions de Belgrad i fixa cinc punts bàsics per no atacar

Milosevic, disposat a retirar les tropes de Kosovo si els aliats deixen Macedònia i Albània

TW
0

L'OTAN va fixar ahir els cinc punts bàsics que haurà de complir el règim de Iugoslàvia perquè s'aturin els bombardeigs, a la vegada que acusà Belgrad d'emprar civils albanesos com a «escuts humans». Després d'haver llançat la matinada d'ahir els bombardeigs més virulents contra blancs militars iugoslaus des del principi de l'operació aèria el 24 de març, l'OTAN insistí en el rebuig a l'alto el foc unilateral anunciat dimarts pel règim del president iugoslau, Slobodan Milosevic.

En roda de premsa, el portaveu de l'OTAN, Jamie Shea, explicà que els cinc punts bàsics d'obligat compliment per part de Belgrad són conèixer si Milosevic «està preparat per cessar totes les activitats militars i matances a Kosovo», digué Shea, que recordà que en l'oferta de Belgrad es parla d'aturar les accions contra la guerrilla albanesa, «però no es parla de les activitats que duen a terme els paramilitars serbis» contra els civils. Saber si està disposat a «retirar les seves forçes militars i de la Policia especial a Kosovo». També permetre «el desplegament d'una força internacional a Kosovo». Si «està disposat a facilitar el retorn dels refugiats d'una manera segura i a permetre l'accés de les organitzacions humanitàries» a Kosovo i per acabar demana que apliqui un acord polític a Kosovo «en el marc de Rambouillet», és a dir, donar una àmplia autonomia a la província.

Shea va afirmar, igualment, que l'OTAN ha rebut nombroses informacions sobre un cas concret d'utilització d'homes albanesos de Kosovo com a «escuts humans» per les forces sèrbies, per bombardejar amb artilleria un poble controlat per la guerrilla separatista albanesokosovar.

Milosevic està disposat a retirar les seves tropes de Kosovo si l'OTAN treu les seves dels països veïns, afirmaren ahir fonts d'una delegació russa de visita oficial a Belgrad. A canvi, Milosevic exigeix que l'Aliança es retiri de Macedònia i d'Albània, explicà a periodistes russos a Belgrad Nikolai Rizhkov, diputat del grup procomunista Poder del Poble.