Ramon Llull, una vegada més, va ser ser el protagonista cultural de l'horabaixa d'ahir. El professor Anthony Bonner pronuncià la conferència L'edició de textos medievals catalans: el cas de Ramon Llull a Can Tàpera, en el marc del cicle Ramon Llull: l'home i la seva obra, organitzat per Sa Nostra i per la Universitat de les Illes Balears. Abans, però, explicà a Diari de Balears els punts bàsics de la seva tasca de recuperació dels texts de Llull.
"Quins són els principals problemes que presenta l'edició de Llull?
"Cada text ens dóna un problema diferent. S'ha de tenir en compte que és necessari compulsar cada una de les còpies dels manuscrits en les diferents llengües per tal de copsar allò que realment volia dir Llull. El més important és completar amb els diferents manuscrits els texts originals. El pas dels anys ha fet malbé alguna de les còpies i han de ser complementades.
"Llull és un autor que a la seva època va ser molt traduït. Tanta era la importància que tenia l'autor?
"És cert. De Llull es conserven còpies dels seus manuscrits en àrab, català, llatí, francès, occità i italià, però això no és gaire estrany. Tota la creació de Llull tenia un objectiu molt clar, la tasca evangelitzadora o la de divulgació del coneixement. Per això el mayteix Llull donava les seves obres a traduir, encara que la gran majoria del públic lletrat de l'època medieval coneixia a la perfecció el llatí i feia servir essencialment aquesta llengua. Evidentment, com a autor prolífic que fou "va escriure 265 obres" va ser un autor molt conegut.
"Com es troba en aquest moment l'edició de texts medievals de Llull?
"La veritat és que va molt bé. Ara mateix s'està treballant en tres toms de molta importància, encara que no sé quin d'ells veurà la llum primer. Es tracta del Llibre de contemplació el Començament de Filosofia i el Començament de Medicina.
"Diuen que Llull és un dels autors més complicats d'editar i d'estudiar, com empreneu vós aquesta tasca?
"És una feina que vaig iniciar als anys vuitanta i que és molt interessant. Com qualsevol feina que a qui la fa li encanta, per a mi treballar Llull no és feina. Les complicacions de l'autor són ben divertides. És un món fascinant que cada vegada t'obre facetes noves. Llull va ser un innovador en moltes coses, fins i tot és el precursor de la informàtica.
"Com deis?
"Sí, és molt senzill. La informàtica té en Leibniz un dels seus principals antecessors, especialment pel que fa a la invenció del llenguatge. Si tenim en compte que la filosofia de Leibniz és hereva directa de l'art de Llull, on totes les figures es combinen creant un nou llenguatge de codis binaris i trinaris, trobam que Llull és el pre-predecessor de la informàtica, per tant és també el predecessor d'aquesta.
"En quina nova edició de Llull estau treballant ara mateix?
"No, ara mateix no estic preparant cap nou treball de Llull.
"Idò?
"Estic preparant una obra pròpia sobre l'art de Llull, així que la seva relació amb la informàtica la conec bé, és el darrer en el que he estat fent feina. Després de publicar la Lògica nova gràcies a la reedició de les obres per mor del Patronat Ramon Llull m'han entrat ganes d'aprofundir una mica més en aquest aspecte de Llull i realitzar una obra pròpia.
"Què us ha aportat Ramon Llull i la seva obra a títol personal?
"Llull m'ha permès treballar amb la història. Aquest fet ha estat molt important a la meva vida. Gràcies a aquest treball he pogut traslladar-me a una altra època. Ha estat un viatge veritablement fascinant, m'he traslladat al seu temps.
"Per cert, què fa un músic llicenciat per la Universitat de Harvard, estudiant les obres de Ramon Llull i preparant edicions de texts medievals?
"Això són casualitats de la vida. Vaig descobrir que la música l'havia de tenir com afició i que la passió per Llull m'era més rendible, per això vaig canviar la música pels textos medievals.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.