Es posa fi al conflicte més antic de Llatinoamèrica en un ambient festiu

Aquest acord allunya finalment la possibilitat d'una guerra entre ambdues nacions, ficades en una història de conflictes fronterers que es remunten al segle passat. Només en els darrers 56 anys, s'han succeït tres enfrontaments bèl·lics i nombrosos incidents entre militars en la frontera amaçònica, a causa del desconeixement de tractats binacionals i afanys expansionistes producte d'una incompleta demarcació en la serra del Cóndor.

Varen ser hores d'intensa emoció les que varen viure ahir dematí en el Saló Brasilia del Ministeri brasiler d'Assumptes Exteriors els dos protagonistes de la fi del conflicte, enmig de centenars de convidats, entre ells el rei Joan Carles i la reina Sofia.

Per assistir a la signatura de l'acta presidencial de Brasília havien arribat expressament a aquesta capital els presidents d'Argentina, Carlos Menem; de Xile, Eduardo Frei, i un representant de Bill Clinton, als quals s'uní el president de Brasil, Fernando Henrique Cardoso.

Tots ells pertanyen als anomenats països garants del Protocol de Rio de Janeiro, mitjançant el qual es lluità per arribar a l'acord d'ahir. Monsenyor Dario Castrillón Hoyos, enviat especial del Vaticà, duia les salutacions del papa Joan Pau II, i posà la pau recent firmada sota la protecció de Santa Marianita de Quito i Santa Rosa de Lima.

El saló del Ministeri, habituat a freds actes protocol·laris diplomàtics, va ser testimoni d'una explosió d'alegria poc després de les 11:00 hora local, amb molts aplaudiments i grans abraços.

Després de la signatura del document, el primer que va prendre la paraula fou el president d'Equador, Jamil Mahuad, qui en to poètic i sense poder desfer-se de la paraula «pau», deixà constància que havia arribat el moment d'enterrar les armes. «Tot té el seu temps», declarà, i afegí ràpidament: «Ara ha arribat el moment de la pau... guanyem la pau, estam guanyant la pau». «Estam construint la pau en lloc de declarar-nos la guerra», ressaltà.

Grans aplaudiments donaven major relleu a aquesta frase mentre Mahuad convidava Fujimori a apropar-se, per contar-li la història d'un soldat del conflicte equatorià-peruà del 1941.