«La Constitució, tot i posant l'accent de manera insistent en
els drets individuals dels ciutadans, s'oblida massa sovint de les
minories». Així ho afirmà ahir Josep Melià i Pericàs, escriptor,
misser i membre del Consell de Redacció de Diari de Balears, en el
solemne acte d'investidura com a doctor honoris causa de la
Universitat de les Illes Balears, que es desenvolupà a una església
parroquial d'Artà plena de gom a gom.
El padrí del doctorant, Fèlix Pons, definí Josep Melià com «un
membre capdal de la societat mallorquina» i lloà la seva
trajectòria política i periodística. «Només per les preguntes que
ha fet sobre la nostra història "afirmà" ha contret mèrits sobrats
per a tot aquest reconeixement que li fa avui la comunitat
universitària».
Les arrels
En la seva intervenció el nou doctor apuntà la necessitat de
tenir una curiositat oberta al món, però insistí en què això s'ha
de fer des de les nostres arrels, «sense excloure ni marginar, però
tampoc sense renunciar a res». I davant això es preguntà «¿Qui som?
¿D'on venim? ¿Què hem fet? ¿A on volem anar?».
En aquest sentit es queixà que la Constitució no ens ha deixat
suficients eines per afrontar la integració dels immigrants i
assegurar la pervivència cultural, i no mancaren tampoc les
referències a la qüestió lingüística. «El caràcter privilegiat que
té el castellà respecte de les altres llengües oficials o parlades
a Espanya "digué" fa impossible la convivència entre pobles iguals.
Caminam cap a una realitat cultural annexionista i cap a un model
definidament colonial».
«En el món que ve "afirmà" marcat pels contactes interètnics,
per la llibertat de desplaçament, la supervivència de les cultures
minoritàries no serà possible si no s'articulen unes noves regles
de dret i d'educació que eliminin la falsa superioritat dels
poderosos sobre els indigents», digué.
Hegemonia lingüística
El nou doctor continuà amb afirmacions com «ens trobam amb una
situació a la qual la llengua econòmicament més poderosa du totes
les de guanyar» o «les hegemonies lingüístiques són tan fràgils com
els imperis que representen». Afirmà també que «el procés
constitucional, entre altres coses, va permetre que el castellà
tingués la potencialitat hegemònica que els temps i els moviments
migratoris han confirmat i en definitiva el consens constitucional
va quedar artificialment tancat sense resoldre els grans poblemes
històrics d'Euskadi i Catalunya».
«Els sistemes autonòmics han degenerat en una nova font de
corrupció que no tindria més importància si el personal de files
tingués almanco la sensació profunda que s'ha anat fent camí».
Melià insistí en què «la pervivència de les cultures amenaçades
no se soluciona només reconeixent els drets individuals. S'ha de
donar un pas qualitatiu per tal de reconèixer els drets de les
comunitats».
A la recta final de la seva intervenció «desitjà per sobre de
tot que el castellà perdés el seu caràcter hegemònic, un privilegi
que li atorga l'actual text constitucional que, a la vista està,
cal revisar tan aviat com sia possible, no per cap mena d'inquina,
tan sols per assegurar la pervivència de la meva estimada llengua
catalana, la llengua dels mallorquins i dels artanencs de set
segles ençà. Una llengua que té un vol de papallona, que empapa
tots els vents i les remors que s'escolten arreu del país, que ha
recollit tots els perfums de la terra, del camp florit que és
Mallorca. Mentre continuem vius hem de proclamar, amb l'Espriu de
fa trenta anys 'que ens mantindrem fidels per sempre més al servei
d'aquest poble'».
L'arbre
Els actes d'investidura, però, començaren el matí al campus
universitari de la carretera de Valldemossa. Melià sembrà el
tradicional arbre als jardins de Son Lledó després d'una trobada
amb els mitjans de comunicació.
En aquesta ocasió l'arbre elegit va ser una alzina del talaiot
de ses Païsses. «L'he triat per tres raons, en primer lloc perquè
és d'allà on jo jugava quan era al·lot, en segon perquè és una de
les espècies autòctones que millor representen la mallorquinitat i
en darrer perquè literàriament és un símbol de la unió entre la
cultura popular i la clàssica».
Melià es definí com «un híbrid entre un pessimista antropològic
i un optismista esperançat» i assegurà que té molta de voluntat
perquè les coses vagin bé, però la realitat amenaça amb desastres
col·lectius».
El nou doctor honoris causa ressaltà la consciència i la
presència de «minories compromeses, gent que pensa en aquest país i
que ha possibilitat a les darreres dècades un canvi a millor.
Malgrat tot, les onades d'immigració que la societat mallorquina ha
rebut i que no tenen excessiu respecte per les peculiaritats
d'aquesta Illa, fa que la situació sigui molt decepcionant i
contradictòria».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.