TW
0

El líder de l'esquerra italiana, Massimo D'Alema, anuncià ahir, després de ser designat primer ministre, la preparació del seu nou gabinet, el primer presidit per un excomunista a Europa occidental i que representa un canvi substancial en la vida política d'Itàlia.

Després de deu dies de crisi política, després de la retirada del suport parlamentari dels comunistes al Govern de Romano Prodi, Massimo D'Alema, líder dels Demòcrates d'Esquerra (DS) fou designat ahir oficialment primer ministre del 56è Govern de la història de la postguerra.

El nou cap de Govern intentarà conciliar el que semblava «irreconciliable»: els comunistes ortodoxos i els exdemocristians de la Unió Democràtica per a la República (UDR), liderats per Francesco Cossiga, l'adversari històric de l'esquerra italiana.

D'Alema presentà al president de la República italiana, Oscar Luigi Scalfaro, «un programa de govern», que fou signat pels caps dels partits de la majoria que li donen suport, una de les condicions imposades pel cap de Estat per atorgar-li el càrrec.

El gabinet del líder de DS no tindrà de tota manera una vida fàcil. Durant el cap de setmana, l'Església catòlica ha atacat de manera inusitada la designació de D'Alema, definit en un editorial del diari de la Santa Seu com «un home que prové de l'aparell del partit comunista italià».

Per a la Conferència Episcopal Italiana, que de tota manera està dividida pel que fa a aquest fet, no presenta les suficients garanties per «defensar els valors de la família i de la vida des de la seva concepció». D'Alema desmentí ahir després del seu nomenament qualsevol polèmica amb el Vaticà per la seva designació.

El cap de Govern, que milità durant quasi trenta anys en el Partit Comunista Italià, es reunirà amb el papa avui durant la visita d'Estat del pontífex al Palau Presidencial. L'aliança entre la coalició de centreesquerra El Olivo, "de la qual el DS és el major component", els Comunistes Italians d'Armando Cossutta i la UDR, permetrà a D'Alema complir el vell somni del compromís històric acaronat per part de l'ideòleg de l'«eurocomunisme» en el Partit Comunista Italià (PCI), Enrico Berlinguer.