Mentre l'OTAN incrementava els seus preparatius militars, el
president iugoslau Slobodan Milosevic oferí permetre el
desplegament de 1.500 observadors a Kosovo, va dir ahir el
Ministeri de Defensa rus, segons informà l'agència Interfax. Però
l'agència no donà detalls i no deixà clar si l'oferta és nova o si
el ministeri es referia a la feta per Belgrad la setmana passada
per permetre la presència breu d'una missió de l'Organització per a
la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE). L'OSCE no acceptà
l'oferta. Mentrestant, a darrera hora d'ahir, els membres de l'OTAN
es trobaven reunits per decidir si donen el vistiplau a una
intervenció militar.
«Milosevic acceptà 1.500 observadors a Kosovo», va dir el
ministre de Defensa Igor Sergeyev a la premsa. «Rússia està
preparada per considerar la seva participació», afegí.
Enmig d'aquest ambient, el secretari general de l'ONU Kofi Annan
instà personalment el president Milosevic que compleixi amb les
resolucions del Consell de Seguretat. «El secretari general
telefonà al president Milosevic per instar-lo personalment a
prendre les mesures necessàries per complir amb la resolució del
Consell de Seguretat sobre Kosovo com a requisit per a una solució
política», va dir el portaveu de l'ONU Fred Eckhard.
Objectiu
Mentrestant, l'OTAN continua els preparatius per a un possible
atac. El primer objectiu de la presumpta intervenció aèria de
l'OTAN serien els sistemes de defensa antiaèria serbis que
representen la principal amenaça per als responsables militars
nord-americans, que estan preocupats per la vida dels pilots dels
seus avions.
Per evitar el desplegament inicial d'avions sobre l'espai aeri
de l'exIugoslàvia, l'atac s'iniciaria amb el tret d'una sèrie de
míssils creuer de llarg abast, que a més poden eludir el radi
d'acció dels míssils terra-aire serbis, dotats de radars i de
bateries de llançament de míssils, fixos o mòbils.
A l'escenari d'una campanya aèria gradual, els següents
objectius de la força aèria de l'OTAN serien els centres de
comandament de l'exèrcit iugoslau i el sistema de transmissions,
els «dipòsits d'armes o municions, aeroports militars i centres de
logística», segons el ministre francès de Defensa, Alain
Richard.
El Consell permanent de l'OTAN ha donat als militars la consigna
d'evitar al màxim els dits «danys colaterals», és a dir, la pèrdua
de vides civils per proximitat als objectius militars atacats.
L'OTAN ja ha catalogat diverses desenes d'objectius a Kosovo i
la resta de Iugoslàvia, el territori de la qual s'«ha dividit» en
diverses zones, d'acord amb una feina gradual de la força.
Missions
Segons el diari francès Le Monde, aparells nord-americans
haurien multiplicat en el decurs dels darrers dies les missions de
reconeixement a gran altura dels seus avions espies U2 sobre el
territori de Kosovo per identificar la naturalesa i capacitat dels
mitjans de defensa antiaèria serbis.
L'OTAN ha reunit una important força aèria de 430 avions
militars, dels quals un 60 per cent són nord-americans, per
enfrontar-se als 80 aparells de Belgrad.
Entre els avions aliats n'hi ha que porten míssils de creuer
(llarg abast), d'altres armats amb míssils d'atac aire-terra i de
defensa aèria (aire-aire). Alguns míssils de creuer dels Estats
Units poden llançar-se des de vaixells o submarins.
Els serbis a l'espera del futur
Els serbis de Kosovo, 10 por cent de la població d'aquesta regió
de majoria albanesa, esperen resignats el que el futur els
proporcioni, entre uns veïns albanesos que els odien i un
nacionalisme serbi que des de Belgrad els utilitza, amb l'OTAN
amenaçant pel mig. «Nosaltres no temem les bombes, ens és igual que
ens mati l'OTAN o que Milosevic (Slobodan, presidente iugoslau)
firmi el pla de pau amb els nord-americans; del que no hi ha dubte
és que nosaltres serem els perdedors», comentà ahir, dilluns,
Jovan, mestre de l'escola del llogaret kosovar de Lapije, a prop de
Pristina, la capital de Kosovo. El periodista parlà amb Jovan en
aquesta espècie de tribuna de carrer que es forma davant d'una
botiga de begudes alcohòliques.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.