L'educació i les institucions, temes dels nous volums de Documenta

Bernat Sureda i Bartomeu Colom són els autors dels treballs

Bernat Sureda.

TW
0

La Col·lecció Quaderns d'Història Contemporània de les Illes Balears que edita Documenta Balear publicarà dos nous volums de forma imminent. Es tracta de L'educació a les Balears al segle XIX, de Bernat Sureda Garcia, i Les institucions públiques a les Balears 1977-1998, de Bartomeu Colom Pastor.

Un tercer volum en preparació és El nacionalisme a les Illes Balears, de Bernat Carrió, que veurà la llum una mica després.
Bernat Sureda Garcia es va llicenciar el 1976 en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. S'hi doctorà el 82 en Ciències de l'Educació. El 1991 obtingué la càtedra de teoria i història de l'educació. Ha estat vicerector de la UIB de les àrees de Planificació i coordinació educativa i Ordenació acadèmica (1991-94) i Coordinació educativa (1994-95). És autor de La formación del profesorado en Mallorca. Antecedentes i origen de la Escuela Normal (1984), Pablo Montesino, liberalismo y educación en España (1984) i Els il·lustrats mallorquins i els seus projectes educatius (1989) i coautor de L'educació a Mallorca. Aproximació històrica (1977) i De cap a una pedagogia del medi (1977).

Colom

Bartomeu Colom Pastor és jurista. Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona i es va doctorar amb la tesi L'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, publicada el 1978. És professor titular de dret administratiu de la Universitat de les Illes Balears des del 1984. Especialitzat en dret autonòmic, ha publicat diversos opuscles i estudis, entre els quals destaquen Qüestions d'autonomia a les Illes Balears (1979), Què és l'autonomia (1980), Els principis de la Llei de Normalització Lingüística a les Illes Balears (1987), El proceso de centralización y desconcentración en la organización territorial de las Islas Baleares (1988) i La posición de los consejos insulares en el Estatuto de Autonomía para las islas Baleares (1988). Ha estat copresident de l'Obra Cultural Balear (1989-90).

Segons va explicar a Diari de Balears el director de la col·lecció, l'historiador David Ginard, «la idea és que la col·lecció vagi traient al carrer devers mitja dotzena de llibres cada any lectiu. Tenim la col·lecció ben planificada i ja hem començat a comanar diversos estudis als especialistes. La temàtica i la cronologia en la qual ens movem ens obre les portes a molts de temes que encara no han estat investigats i aprofundits i que tenen un potencial d'interès per als lectors molt important»

Amplitud geogràfica

La col·lecció «Quaderns d'història contemporània» està aconseguint cobrir els seus objectius: oferir estudis nous o síntesis sobre aspectes concrets de la nostra història a partir de principi del segle XIX i cobrir la totalitat del territori geogràfic de les Illes. Entre les previsions per al pròxim any Ginard ha explicat que hi ha un treball que té com a marc de referència les Pitiüses i un altre que es desenvolupa a Menorca. A més a més, les temàtiques tractades no s'han centrat únicament i exclusiva a anàlisis polítiques, socials o històriques. A partir d'aquestes tres vessants els diferents autors han anat desenvolupant estudis que incideixen en l'economia, la cultura, l'esport o l'educació de les nostres Illes en una perspectiva històrica. Aquests són els principals motors d'una col·lecció que preten conèixer i també donar a conèixer el nostre passat més recent. Ja se sap, un poble que no es coneix no es pot estimar... així que totes les iniciatives "i més quan es consoliden" que serveixen per a aquest fet són ben importants.