El fracàs del veterà polític rus Viktor Txernomirdin en no
aconseguir ahir l'aprovació parlamentària com a primer ministre
condemnà Rússia a un nou enfrontament definitiu, ple de perills
econòmics i polítics. La Duma estatal (cambra baixa del Parlament)
afronta ara un tercer vot i final en el qual podria estar
condemnada a l'oblit si s'oposa novament al candidat designat pel
president Boris Ieltsin.
Però encara hi ha alguna possibilitat d'evitar la dissolució de
la Duma. Ieltsin podria designar un candidat acceptable per a
l'oposició abans de la tercera votació.
No obstant això, en les converses al Kremlin, Ieltsin donà totes
les mostres de mantenir-se ferm en la seva decisió quant a
Txernomirdin i el líder comunista Gennadi Ziuganov deixà clar que
tampoc no es retractarà. El resultat d'un vot decisiu sembla que
estarà determinat per si els diputats comunistes segueixen les
indicacions de Ziuganov o si el desafien.
«Ieltsin ha mostrat una voluntat d'acer en pressionar amb
Txernomirdin, fins i tot si això significa la dissolució de la
Duma», va dir Boris Makarenko, analista polític del grup d'experts
del Centre de Tecnologia Política. «Això significa que la Duma
haurà de prendre una decisió molt seriosa i podria cedir a la
pressió». Això va ser el que passà l'abril, quan l'oposició a la
Duma assegurà en el tercer vot la campanya del jove reformista
Serguei Kirienko per convertir-se en primer ministre.
Molts de diputats trencaren les files del partit i decidiren que
era millor votar per un primer ministre que no els agradava que
deixar que Ieltsin dissolgués la Duma i els privàs dels seus
privilegis parlamentaris. Alguns analistes diuen que ara la
situació és diferent, i que els comunistes creuen que podrien
aconseguir grans victòries en la nova elecció parlamentària que
seguiria a la dissolució de la Duma i podrien estar llests a
arriscar-se en les urnes.
D'altra banda, el ruble tornà a caure ahir davant el dòlar,
perdent prop del 18 per cent del seu valor, mentre que els
inversors no deixaven d'inquietar-se per la successió del director
del Banc Central, Serguei Dubinin, que va enviar la seva carta de
dimissió a Ieltsin, acusant a la Duma de no donar-li suport en la
seva lluita contra la crisi.
La dimissió del president del Banc Central no sorprengué
veritablement els mercats, que l'esperaven a causa de les repetides
crítiques de què era objecte per part de Txernomirdin.
El cap de Serguei Dubinin va ser reclamat també pels comunistes.
Dubinin, a la seva carta de dimissió, retreu en particular a la
Duma que no ho hagi sostingut per limitar les conseqüències de la
crisi, negant-se a aprovar projectes de llei «vitals» per al
sistema bancari, en l'actualitat totalment asfixiat per la
crisi.
En el seu càrrec des de novembre de 1995, Dubinin va aplicar
fidelment la política de rigor estipulada pel FMI. «Serguei Dubinin
coneixia bé la situació. Hi ha una sensació al mercat que la seva
substitució no millorarà necessàriament les coses», assenyalà un
corredor, Tom Brackenbury, de la firma Rinako Plus.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.