Plataforma per la Llengua revela que, durant el 2024, l’Estat espanyol va aprovar fins a 218 normes discriminatòries amb el català. Es tracta d’un 13,5% més que el 2023, quan en va aprovar 192. L’entitat ha fet un seguiment de les normes publicades al Butlletí Oficial de l’Estat espanyol (BOE) i ha publicat cada tres mesos una anàlisi de les normes que contenen clàusules que discriminen el català i privilegien el castellà. Aquest darrer trimestre, se’n varen publicar 54, que s’afegeixen a les 71 del tercer trimestre, a les 59 del segon i a les 34 del primer. Un dels àmbits més destacats va ser el de les normes que imposaven l’ús del castellà en la sol·licitud de subvencions o de candidatures a premis. També n’hi va haver, entre altres àmbits, per imposar el castellà en la redacció de les instruccions de les televisions, tauletes, mòbils i ordinadors comercialitzats a l’Estat espanyol, per fer prevaldre la versió castellana dels estatuts de 9 federacions esportives estatals i per mantenir l’avaluació exclusiva del castellà en els centres educatius de l’Estat a l’exterior, excloent l’opció d’avaluar-se de català.
El fet que el català no sigui una llengua oficial a l’Estat espanyol ni, de moment, a la Unió Europea genera una situació de desigualtat jurídica. La Constitució espanyola imposa a tots els ciutadans el deure de conèixer el castellà mentre que només permet que les altres llengües pròpies de l’Estat siguin oficials als seus territoris «respectius», però no en les institucions generals. Aquesta desigualtat jurídica de partida entre el català i el castellà fa que fins i tot la legislació amb voluntat igualitària no pugui instaurar un tracte perfectament equitatiu entre ambdues llengües, sense matisos ni excepcions.
Això es pot veure clarament en el redactat de la Llei orgànica 4/2024 del dret de defensa, una llei aprovada el novembre de l’any passat gràcies a Plataforma per la Llengua, que va detectar que es tramitava al Congrés dels Diputats, hi va plantejar esmenes significatives i va acompanyar els partits a defensar-les durant la negociació fins que va aconseguir que s’aprovessin. Aquesta norma suposa un gran avenç per als drets lingüístics dels catalanoparlants, ja que reconeix el dret de les parts a utilitzar el català en els procediments judicials davant dels òrgans amb jurisdicció en tot l’Estat espanyol si han començat en comunitats autònomes on el català és oficial o si les parts hi resideixen, i també reconeix el dret de fer servir una llengua determinada en qualsevol tribunal de l’Estat, «especialment la materna o una de les llengües oficials a les comunitats autònomes», si contribueix al dret de defensa. Per bé que això és un gran avenç, cal fer notar que el dret d’usar el castellà és incondicional en tots els casos i no requereix cap justificació.
La desigualtat estructural del règim jurídic espanyol pel que fa a les llengües pròpies, es pot observar fins i tot en normes que són aparentment innòcues lingüísticament. La normativa revela sovint que l’Estat espanyol es veu a si mateix com un estat essencialment castellà, identificat amb la llengua castellana. En els darrers tres mesos del 2024, per exemple, tres reials decrets i una ordre del Ministeri d’Educació que regulaven les qualificacions professionals esmentaven la Real Academia Española, institució normativa del castellà, com una eina de treball en determinades funcions professionals. Aquestes disposicions no feien cap esment a l’Institut d’Estudis Catalans o a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, les institucions normatives del català.
La discriminació lingüística en la sol·licitud d’ajudes
Com és habitual, tant les 218 normes lingüísticament discriminatòries del 2024 com les 54 dels darrers tres mesos de l’any tractaven àmbits molt diversos. Si ens centrem en el darrer trimestre i les classifiquem en funció de la clàusula lingüística més rellevant que contenen, l’àmbit més regulat era el del funcionament de l’administració i les relacions interadministratives, amb 12 normes. En segon lloc, hi havia les certificacions, els títols i els carnets, amb 10 normes. Les obligacions empresarials i els requisits en la petició d’ajudes públiques varen ser àmbits amb 7 normes discriminatòries cadascun. I l’etiquetatge i les instruccions varen tenir 6 normes. La simbologia i el reconeixement va tenir 3 normes, l’educació 2 i la promoció 1.
Les normes discriminatòries en la petició d’ajudes públiques són les que més han augmentat els darrers anys. Són virtualment sempre estatals i imposen l’ús del castellà en les sol·licituds de subvencions, en les candidatures a premis i en la documentació acreditativa o l’obra candidata a un premi. L’augment va començar l’any 2021, arran de la posada en marxa del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, gestionat pel govern espanyol i finançat amb fons europeus. De les 7 normes d’ajudes públiques del darrer trimestre de 2024, 3 estan incardinades en aquest pla i 1 està vinculada a un altre programa finançat amb fons europeus, en aquest cas al projecte «Next Generation EU».
Aquestes regulacions tenen un efecte perniciós en la mesura que tendeixen a crear incentius perquè persones, empreses i entitats prioritzin l’ús del castellà també en els seus documents interns o privats. La traducció d’aquests materials pot suposar un important augment del cost en diners i en temps, i en alguns casos pot, fins i tot, treure sentit a l’acte de sol·licitar l’ajuda o de presentar-se a un premi. Com a exemple d’això, es pot citar l’ordre del Ministeri de la Presidència PJC/1087/2024, per la qual s’aproven bases reguladores per a la concessió del Premi «Francisco Tomás y Valiente» pel Tribunal Constitucional i el Centre d’Estudis Polítics i Constitucionals, que estableix que les obres escrites candidates «poden ésser escrites en qualsevol de les llengües oficials espanyoles, acompanyada de traducció en llengua castellana».
La integració europea, un reforç de la desigualtat lingüística
En el pla europeu, la no oficialitat estatal i comunitària del català no es limita a la impossibilitat d’usar-lo en les institucions generals. La integració política i econòmica al continent té nombrosos efectes lingüístics en el dia a dia de les persones. En aquests tres darrers mesos del 2024, per exemple, es va aprovar una directiva del Parlament i del Consell europeus de 23 d’octubre que preveu que la pàgina web de la Unió Europea dedicada a la Targeta Europea de Discapacitat i a la Targeta Europea d’Estacionament per a persones amb discapacitat s’ha de trobar disponible en totes les llengües oficials de la Unió, així com en la llengua de signes internacional i dels estats membres.
A més, un reglament d’execució de la Comissió Europea del 4 de novembre recorda l’obligatorietat que els informes de transparència dels prestadors de serveis intermediaris i dels prestadors de plataformes en línia indiquin el nombre de moderadors disponibles per llengua oficial.
Finalment, el 19 de desembre una directiva del Parlament i del Consell obliga les autoritats de trànsit dels estats a emetre la notificació d’infracció i de seguiment essencial als infractors residents en altres estats membres en la llengua de matriculació del vehicle i a permetre que els interessats sol·licitin la recepció dels documents de seguiment addicional del seu procediment «en una altra llengua oficial de les institucions de la Unió que no sigui la llengua del document de matriculació del vehicle». Fruit d’aquesta directiva, la Comissió Europea ha de mantenir un portal en línia sobre infraccions de trànsit en matèria de seguretat viària en totes les llengües oficials de les institucions de la Unió, per tal de proporcionar informació sobre les normes vigents dels estats membres en aquesta matèria.
