La Fundació Reeixida reivindica els topònims en català en una carta oberta al Govern de la Generalitat

Es refereixen al fet d'haver d'escriure el nom del poble «com si n'ignoressin l'ortografia», per culpa d'una legislació «injusta i caduca», una anomalia en molts casos d'herència franquista que va tornar a les formes oficials anteriors a la normativització que va fer la Generalitat republicana l'any 1933 a través de l'Institut d'Estudis Catalans. «Tenim tots el dret a poder escriure correctament el nom dels nostres pobles i ciutats i que aquest fet sigui reconegut oficialment», defensen des de Reeixida.

Demanen que el Govern eviti «la corrupció i arbitrarietat d'aquest fet», donat que la Llei de Política Lingüística diu que els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana i assenyalen als ajuntaments responsables: «Els noms correctes d'aquests deu pobles desfigurats són: Cabassers (no Cabacés), Campmany (no Capmany), Castell i Platja d'Aro (no Castell-Platja d'Aro), Figueró i Montmany (no Figaró-Montmany), Vulpellac, Fonteta i Peratallada (no Forallac); Lledó (no Lladó), Maçanes (no Massanes), Navars (no Navàs), Rialb (no Rialp), Terrassola i Lavit (no Torrelavit)».