A la majoria de les pàgines amb una versió en català, la presència real d'aquesta llengua és residual: el 54,0% (el 16,0% del total) només tenen traduïts alguns menús estàtics i continguts de les primeres planes de navegació. El 43,2% dels webs amb algun contingut en català (el 12,8% del total) tenen una versió parcialment traduïda aquesta llengua, o, cosa que és equivalent, una versió més que residual però tampoc no plenament equiparable a la castellana.
L'informe de 2023 també indica que no hi ha hagut canvis pel que fa al secessionisme lingüístic. El 42,4% de les pàgines web oficials de l'administració estatal amb continguts en català distingeixen una versió en "català" i una versió en "valencià". Aquestes denominacions ni tan sols es corresponen a varietats lingüístiques coherents, sinó que són noms tradicionals i populars d'una mateixa llengua que existeixen per motius de disgregació històrica del domini lingüístic. La raó d'aquesta diferenciació s'ha de buscar en una voluntat política que cerca mantenir separats i barallats els parlants de català per reforçar la supremacia de la llengua castellana.
Pel que fa a la qualitat lingüística de les pàgines amb versió en llengua catalana, el 2023 tampoc no hi ha hagut canvis significatius. Enguany, el 71,9% d'aquests portals tenen faltes, barreges lingüístiques i altres errors. La situació de presència incompleta i deficient del català als webs estatals i la manca de millores al llarg dels anys s'explica, en darrera instància, per motius de caràcter ideològic.
El nacionalisme espanyol ha considerat tradicionalment el castellà com la llengua espanyola per antonomàsia, una llengua "comuna" a tots els ciutadans de l'Estat, amb independència de si realment és llur llengua familiar i habitual, o la tradicionalment parlada a llur territori. En canvi, les altres llengües autòctones de l'Estat són considerades pel nacionalisme espanyol "regionals" o "particulars". Aquesta ideologia apel·la sovint a arguments històricament negacionistes i revisionistes, que plantegen una suposada implantació multisecular del castellà als territoris amb altres llengües. En realitat, però, l'extensió del castellà no es pot deslligar de l'acció política de l'Estat.
Aquesta imposició es concreta en tota mena de normes, començant per la Constitució espanyola de 1978, que al seu article 3r fa del castellà l'única llengua oficial del conjunt de l'Estat, en reconeix el dret d'ús a tothom i n'imposa el deure de coneixement a tots els ciutadans. Segons el Tribunal Constitucional espanyol, cap autoritat pot requerir un coneixement generalitzat del català equivalent del de saber castellà. Els Estatuts d'Autonomia dels territoris on el català és tradicional poden fer-lo oficial, però les institucions generals i l'administració general de l'Estat radicada fora d'aquests territoris operen exclusivament en castellà.
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Ni al 0,00001 tendría que llegar. Esto es ESPAÑA.
Què espàveu del gobierno mas de izquierdas de la historia?