La Guàrdia Civil va instal·lar programari espia remot i telemàtic, o ho va intentar, en els telèfons de diversos independentistes, entre els quals, els exdiputats de la CUP, David Fernàndez i Quim Arrufat; el germà de l’empresari amic de Puigdemont, Joan Matamala; l’exdiputat de Podem, Albano Dante Fachín; i l’expresident de la Cambra, Joan Canadell.
L'espionatge va ser ordenat pel jutge de l’Audiència Nacional espanyola, sospitós d'haver fet lawfare en altres casos, Manuel García Castellón.
En el sumari del cas Tsunami Democràtic que el jutge investiga per terrorisme s’apunta que García Castellón va autoritzar la intervenció del mòbil de David Fernàndez entre el gener i el març del 2020 si bé la Guàrdia Civil no va aconseguir accedir-hi «per qüestions tècniques informàtiques». El mateix els va passar amb Joan Matamala, germà de l’empresari amic de Puigdemont, Josep Maria Matamala. El gener del mateix any l’AN va autoritzar intervenir-li el telèfon però la Guàrdia Civil tampoc no se’n va sortir al maig «per qüestions tècniques».
Però uns mesos abans, el desembre del 2019, el jutjat ha havia autoritzat en una altra interlocutòria la intervenció «de les comunicacions telefòniques» de vuit persones, inclòs David Fernàndez, entre les que hi havia l’exdiputat de la CUP, Quim Arrufat, i l’exdirigent de Podem i exdiputat Albano Dante Fachín. El sumari recull que el jutge volia descobrir «fets i circumstàncies que poguessin relacionar-se directament amb la suposada comissió del delicte de terrorisme en la modalitat de substàncies que causen greu dany, objecte del present procediment».
Cal recordar que García Castellón va empresonar als CDRs als que ara se’ls jutjarà per terrorisme en una operació que no té res a veure amb Tsunami Democràtic. Per altra banda, el jutge investiga també per 'terrorisme' les accions de protesta civil contra la sentència impulsades per Tsunami Democràtic de les que fa responsables a l’expresident Carles Puigdemont i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, entre d’altres.
Encara que Fernàndez no està imputat en el cas, la interlocutòria de García Castellón li atorgava junt amb Arrufat «un paper de només dinamitzador sinó també d’ideòleg» tot basant-se en un informe policial que recordava que David Fernàndez, cinc anys abans, el 2014 va referir-se en un acte públic a la consulta popular del 9-N com un «tsunami democràtic contra un Estat demofòbic». En aquell moment, el jutge va considerar en la seva resolució que Fernàndez i Arrufat feien de «comunicadors dels missatges del Tsunami, participant activament no només en la difusió, sinó també en les pròpies accions».
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Estan malalts, són sicòpates. I aquesta xerrant de cop d'estat... no en tenen ni idea de res però ells van fent. Anem a lo nostro!
el intento de golpe de estado de los indepes demuestra que el estado tenía razón de desconfiar.