L'Estat espanyol continua incomplint els principis de la Convenció Contra la Tortura

El document, de més de 80 pàgines, identifica vulneracions en matèria de migració, centres de privació de llibertat, repressió policial, memòria històrica i investigació i documentació de la tortura. Totes contràries al mandat de la prohibició absoluta de la tortura que marca la Convenció.

Entre les seves observacions, pel que fa a les actuacions policials, les entitats denuncien l'ús de material antiavalots altament lesiu i potencialment letal, com són les pilotes de goma a manifestacions i a frontera; les deficiències en la identificació policial en les seves actuacions a l'espai públic; la manca de transparència respecte als protocols d'actuació de cada cos; o la manca d'un mecanisme de control independent que investigui i fiscalitzi correctament les denúncies d'abús, incloses les relatives al racisme policial. En aquest sentit, en innombrables ocasions, organismes internacionals i entitats socials han denunciat la pràctica de batudes per perfil ètnic i racial per part de les Forces i Cossos de Seguretat, cosa que l'Estat espanyol ha ignorat.

Així mateix, les organitzacions exposen que Espanya incompleix els principis de la Convenció en permetre les devolucions en calent a Ceuta i Melilla, al·legant que el dret internacional no només prohibeix les expulsions col·lectives i sumàries, sinó també el trasllat d'una persona a una jurisdicció on pugui córrer el risc de patir violacions de drets humans. En aquest sentit, les entitats denuncien diversos casos de maltractaments i ús excessiu de la força per part de les autoritats frontereres, destacant els fets ocorreguts el 24 de juny de 2022, on després de l'actuació per part de les forces de seguretat espanyoles i marroquins, es van tornar de manera sumària almenys 470 persones. Un any més tard s'han documentat 77 desaparicions, 37 morts i innombrables persones ferides.

L'informe també exposa que els jutjats de vigilància, d'instrucció i d'inspecció penitenciària no estan servint per a investigar i paralitzar els casos de maltractaments i tortura que tenen lloc dins dels centres penitenciaris. Entre moltes altres mesures, reclamen garanties perquè la persona denunciant pugui accedir a una assistència lletrada des del primer moment; l'accés a l'enregistrament de les càmeres de vídeo, al material de les quals és molt difícil d'accedir, i el que a més és esborrat protocol·làriament cada 30 dies. Així mateix, amb vista a garantir un procés just, les entitats exigeixen que les persones privades de llibertat puguin comptar amb una part de lesions realitzat per un professional independent, i no per part del mateix servei mèdic del centre. En l'actualitat, quan una persona sol·licita una avaluació clínica independent, aquesta pot demorar setmanes, cosa que implica que moltes de les lesions denunciades ja pugui haver desaparegut.

Pel que fa a la documentació i la investigació dels casos de tortura, les entitats destaquen que Espanya, malgrat tenir 12 condemnes per part del Tribunal Europeu de Drets Humans per no investigar les al·legacions de tortura, no presenta millores significatives en aquest camp. L'Estat no reconeix oficialment el Protocol d'Istanbul, l'instrument de referència de l'ONU per a investigar i documentar la tortura, i, per tant, els serveis forenses que exerceixen als jutjats no tenen barems clars per a avaluar les al·legacions de tortura i, en conseqüència, les necessitats. Aquesta mancança se suma a la manca de polítiques de reparació i rehabilitació per a les persones supervivents.

Les entitats de la societat civil que signen l'informe reclamen a l'Estat espanyol que compleixi els preceptes de la Convenció contra la Tortura, resolent aquelles qüestions legals, administratives i pràctiques, que deriven en vulneracions de drets humans, i que en alguns casos, infringeixen el dret internacional.