Amnistia Internacional alerta que la redefinició del delicte de desordres públics podria no garantir de dret de protesta

Aquest dijous el Ple del Congrés dels Diputats vota la presa en consideració d'una Proposició de Llei de reforma del Codi Penal que aborda, entre altres, els delictes de desordres públics. El 2015 Amnistia Internacional ja va mostrar preocupació per la modificació d'aquests delictes en entendre que podia comportar limitacions indegudes a l'exercici del dret a la protesta. L'aplicació del Codi Penal des de llavors en actes pacífics de desobediència civil ha estat denunciada per l'organització al recent informe 'Dret a la protesta a Espanya: set anys, set mordasses que restringeixen i debiliten el dret a la protesta pacífica a Espanya'.

Amnistia Internacional ja va mostrar preocupació per la sentència del Tribunal Suprem de 14 d'octubre de 2019, que va condemnar Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a 9 anys de presó per un delicte de sedició, en relació amb les protestes que varen tenir lloc el 20 i 21 de setembre del 2017 a Barcelona i el referèndum de l'1-O a Catalunya. En opinió de l'organització, la definició i la interpretació del delicte de sedició resulten contràries al principi de legalitat i la seva aplicació, en el cas de Sànchez i Cuixart, va suposar «una restricció desproporcionada dels seus drets a la llibertat d'expressió i reunió pacífica».