Rabat desvincula el problema de l'acollida del líder del Front Polisario, Brahim Ghali, per a rebre tractament en un centre hospitalari de Logronyo. «Aquesta no és l’arrel del problema: L'arrel del problema és una qüestió de confiança trencada entre socis. L’arrel de la crisi és una qüestió de posteriors motius hostils espanyols sobre el Sàhara, una causa sagrada de tot el poble marroquí».
El Marroc considera que, en relació amb el Sàhara Occidental, el Govern espanyol no ha estat a l'alçada de l'actuació de Rabat respecte al procés d'independència de Catalunya: «Aquesta crisi també planteja una qüestió de coherència. No podeu combatre el separatisme a casa i fomentar-lo en el vostre veí. En aquest sentit, la política del Marroc envers Espanya sempre ha estat clara. Durant la crisi catalana, el Marroc no va escollir la neutralitat; va ser dels primers a mantenir-se ferm, clar i fort, al costat de la integritat territorial i la unitat nacional del seu veí del nord».
A més, des del Marroc es demanen: «Quina hauria estat la reacció d’Espanya si s’hagués rebut una figura del separatisme al Reial Palau Marroquí?». I revelen haver rebut pressions per part d'Espanya: «No tingueu poca memòria. El 2012, per exemple, quan hi va haver una visita al Marroc per part d’una delegació econòmica catalana, el programa es va modificar, a petició del Govern espanyol, de manera que aquesta delegació no va ser rebuda a un nivell alt. El 2017, es va aplicar la mateixa coherència quan el Marroc va rebutjar la sol·licitud de visita i reunió d’un gran líder del separatisme català».
«El Marroc té dret a esperar no menys d'Espanya», han remarcat des de Rabat.
6 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Roma no paga traidors!
Els dos estats tenen problemas. Quan Marroc doni la indepència del antic protectorat espanyol (posem per nom El Rif) se pot tornar Ceuta i Melilla a la república o monarquia independent del Rif. Quan Catalunya sigui independent Anglaterra haurà de tornar Gibraltar (Tractat de Utrecht). Referent a Sahara Occidental ès un problema que ha de resoldre la ONU o expulsar els marroquins del Sahara. El Marroc ès un okupa del Sahara.
Penso que ara aniria molt bé que Don Felipe VI i don Mohamet VI tinguéssin una sèrie de trobades, amb la finalitat de solucionar aquest conflicte que s'esta agreujant per moments. Son els màxims representants dels seus respectius països i per tant, els pertoca a ells arreglar els problemes més seriosos i greus.
Amb 'amics' com el Marroc, qui necessita enemics?
Si prestas atención o comentas una estupidez, te conviertes, automáticamente, en un estúpido.
Tots aquests pobles, ja m'entenen, ténen un molt mal tarannà i se creuen superiors als damés, demostrant ho a cada moment com ara, que volen comandar a casa seva però també a la casa dels seus veinatd. Per aquest motiu, als seus països sempre hi haura conflictes armats, guerres, terrorisme i misèria. És de justícia que tant el Sàhara com Catalunya com tots els Països Catalans trnguin els seus estats propis i no estar dominats pels abusadors del seu costat. I un país que rep tants de doblers procedents dels impostos dels ciutadans de l'estat espanyol hauria de ser encara més educat que la resta de veinats del nort, que fan la seva vida i no se fiquen, perque si ens comencen a causar problemes, s'els haura de tancar l'aixeta de les peles. Però, què s'hauran pensat, aquests aprofitats i maleducats?