La Mesa del Senat veta la campanya que exigeix la retirada de carrers dedicats a Juan Carlos I

Segons aquests acords de la Mesa, donat que se sol·licita documentació d'una Administració diferent de la General de l'Estat, cal «requerir una motivació clara i comprensible que permeta valorar la necessitat de la sol·licitud d'informe per al millor compliment de les funcions parlamentàries dels senadors, de conformitat amb l'article 20.2 del Reglament del Senat».

Per a Mulet, aquest tipus de bloquejos els han exercit tant les meses del Senat controlades per PP o PSOE ara, «quan hem començat a exercir el nostre dret parlamentari de requerir a ajuntaments documentació i els ha avergonyit el que puguem tindre accés a una certa documentació, amb aquest bloqueig, entrarem en un bucle en el qual per molt que justifiquem i motivem la nostra solictud, no l'atendran».

L'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha aportat el llistat dels noms en català i gallec en advertir Mulet que en el primer llistat existien carrers dels Països Catalans i Galícia que no apareixien. Per això, varen sol·licitar que l'INE aportàs també el llistat amb els possibles noms en les llengües cooficials «per a veure si al País Valencià, les Illes Balears, Catalunya, Galícia, Euskadi o Navarra existien carrers amb les llengües cooficials dedicades al monarca emèrit». De moment l'INE ha facilitat la versió en català i en gallec i Mulet resta a l'espera de la resposta sobre la versió en eusquera.

L'obtenció d'aquests llistats ha estat el mètode emprat per Mulet per a la campanya per a exigir la retirada de nomenclatura franquista encara existent a l'Estat. «Gràcies a aquests llistats, hem pogut remetre més de 5.000 requeriments des del Senat per a exigir complir amb la llei de Memòria Històrica i hem aconseguit retirar més de 2.000 noms de carrers i símbols arreu de l'Estat, en aproximadament més de 600 municipis de totes les CCAA». Ara, la intenció era fer una campanya semblant, però «vist el bloqueig de la Mesa del Senat per a poder sol·licitar-ho via la Cambra Alta, amb el llistat a la mà, ens tocarà fer-ho per altres vies, com pot ser enviar aquests requeriments directament des del nostre Grup Parlamentari al Senat, i no des de la presidència».

Per al senador valencianista, «més enllà de les conviccions republicanes o monàrquiques, o de la sort que tinga Juan Carlos I en els tribunals, si les seues actuacions han estat delictives o no, si han prescrit o no els possibles delictes, si li empara o immunitza o no, que aquests delictes s'hagen comés sent monarca o si aqueixa impunitat es perpètua sent emèrit, ens va tocar assumir la hipoteca franquista del triat per Franco com a cap de l'Estat per a poder passar pàgina en fals, i tancar l'etapa dictatorial, assumir una monarquia d'una família sempre corrupta va ser part del preu a pagar a canvi de la democràcia».

Ara s'ha demostrat, apunta Mulet, que Juan Carlos «ha estat corrupte com tots els seus predecessors, i que aquesta condició segurament la porten en l'ADN». Per això, més enllà de la sort judicial, «èticament aquesta persona ha estat una vergonya i no ens mereixem que porte el seu nom cap carrer». «Sabem que rebre una carta del Senat pot ajudar ajuntaments dubtosos a fer el pas i fer efectiu el canvi; així va triomfar la nostra campanya per a retirar carrers franquistes, que si bé eren il·legals, no existia cap protocol per a exigir aquesta retirada, ni terminis, ni sancions a qui l'incomplira».

Mulet ha recordat que «malgrat poder actuar com un pròfug amb la connivència del Govern espanyol, de poder quedar impune per la seua condició de monarca, ningú no dubta que s'ha comportat corruptament, actuant de comisionista, defraudant a hisenda o carregant a erari públic el manteniment i silenci del seu ampli harem de concubines de tot pelatge. El seu comportament de representació simbòlica no l'ha exercit correctament».