El Ministeri espanyol d'Igualtat ha confirmat com a crim masclista la mort d'una dona de 33 anys el cos de la qual va ser trobat sense vida el passat 29 d'agost a València, assassinada presumptament per la seva parella sentimental el 23 d'agost.
Amb aquest nou crim, el nombre de dones assassinades per la seva parella o exparella a l'Estat espanyol ascendeix a 31 durant el 2020 i a 1.064 des de 2003, data en la qual es van iniciar les estadístiques. El Ministeri encara investiga altres dos casos com a possibles crims masclistes.
Pel que fa a les Illes Balears, de moment, durant el 2020 s'ha registrat un feminicidi.
La xifra més baixa des de 2003
Es tracta de la xifra més baixa des que es realitzen estadístiques, encara que pròxima, malgrat el confinament, a les d'altres anys, com 2016 o 2018, quan es registraven per aquestes dates 33 i 34 víctimes mortals, respectivament. El 2019, a aquestes alçades de l'any, havien estat assassinades 43 dones.
L'última víctima no tenia fills menors d'edat i no existien denúncies prèvies per violència de gènere, igual que les altres 25 assassinades en el que va d'any.
Del total de les víctimes, vint tenien nacionalitat espanyol i 24 d'elles convivien amb el seu presumpte assassí. Dels agressors, sis d'ells es varen suïcidar i cinc d'ells ho van intentar sense èxit.
Per comunitats autònomes, Andalusia i Catalunya són les que concentren un major nombre de casos amb sis mortes cadascuna, seguides del País Valencià, amb quatre, i Castella-la Manxa, amb tres. Galícia, Canàries, Comunitat de Madrid i Múrcia tenen dues víctimes cadascuna i Astúries, Illes Balears, Castella i Lleó i País Basc amb una.
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El que cal tenir present és el fet del femicidis. Així sense més justificació. Apel•lar a la nacionalitat, procedència, ... de qui dur a terme la VG, és fer fóra el que suposa que es tracta d’un acte INTRINSEC contra les dones, simplement pel fer de ser-ho. Els femicidis, la Violència masclista, sabem que no enten de color, ètnia, clase social o cultural, bases de creença religiosa o altres trests culturals. Prové del domini, dels privilegis d’una masculinitat totalment alterada: irracional i que cerca les justificacions recurrents de forma continua, sense admetre que tots estam fets des del model patriarcal del poder, la cultura extrema del ser mascle, com a èsser ùnic inqüestionable. Que trist seguir mirant cap a fora, donant la culpa ala altres !!!!
Una autèntica xacra. Ara també dels feminicidis i maltractaments a dones, a la nostra comunitat, hauriem de saber quants estan comesos per homes que de veritat son naturals de les nostres illes. Ben pocs.