El deute públic a l’Estat espanyol arribà a 1,29 bilions d’euros el mes de juny, un 2,55% més que al mes anterior (32.087 milions d’euros més) i una pujada interanual del 6,8% (82.473 milions d’euros més).
L'Estat espanyol arriba al 114% del PIB, el seu rècord històric, la major part correspon a l'administració estatal
També a Ara
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
- Josep Codony, qui va dirigir IB3 en l'època Bauzá, serà el nou director general de l'ens públic
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
no és res més que 40 anys d´espòli de les arques públiques per part dels partits del govern centralista. Potser feien algun concurs a veure qui s´enbutxacava més doblers ? Ara es veuen els resultats de tants paràsits peperos i sociolistos.
Ahora estamos pagando el disparate (café para todos), de la Autonomías. Se duplica todo, cada uno tira por donde le viene en gana, manga por hombro, miles de asesores, cabildos, diputaciones, delegaciones de gobierno, policías de todo tenor. Diferentes tipos de sanidad, planes de estudios, totalmente incompatibles los unos con los otros. Una aberración que duplica el gasto y que no podemos pagar. Mirad a Francia. Allí no se van de tonterías. Para empezar, el único idioma que hay es el francés. Ni el corso ni el bretón, pintan nada. Y el control es de Paris Y por si fuese poco, los hay que no foten res, com tú, que te pasas el santo día frente a la pantalla. Amén de móvil y televisión. Los golfos de siempre..
O sigui, Comfirmació pública de que : EL DEUTE ENS VE, DELS QUE NO FOTEN RES No calia, prou que ho hem estat notant a la butxaca. El dèficit fiscal per persona i any al principat abans dels corona'svirus era de 2.400€, o sigui que a una casa de tres persones, son 7.200€ al cap de l'any que bona falta ens fan, sobretot veient com "s'aprofiten"