El 9 de juliol, Josep Rubio va acudir a fer l'examen del permís de conduir A2 de trànsit a l'Escola Industrial d'Alcoi. En l'imprés de sol·licitud de l'autoescola havia demanat fer l'examen del permís de conduir A2 en català. A l'inici de la prova, quan va comunicar que havia marcat l'opció de fer-lo en català, un funcionari de la Prefectura de Trànsit d'Alacant li va dir, de males maneres, com una ordre: «Haga el examen en castellano, que es la lengua oficial del Estado. Si no está conforme se levanta y coge la puerta». Josep Rubio va proposar al funcionari ajornar el seu examen per a les setmanes següents, però, així i tot, li varen respondre que segurament continuaria sent en espanyol.
Un altre funcionari es va adreçar a Rubio i li va dir: «Tens el dret de fer l'examen en valencià, però no tenim l'imprés en valencià». Fins i tot va dir que la raó de no estar disponible en català era perquè no era un «examen específic, carnet A2 (motocicleta)».
La conducta descrita és una vulneració de l'article sisé de l'Estatut d'autonomia del País Valencià, que proclama l'oficialitat del català, el dret dels ciutadans a usar-lo i la prohibició de discriminar-los per aquesta raó. A més, l'article 9.2 del mateix Estatut afirma que la ciutadania té dret a dirigir-se a «l'Administració de la Comunitat Valenciana» en qualsevol de les seues dos llengües oficials, i a rebre resposta en la mateixa llengua utilitzada. En el mateix sentit, l'article 3 de la Llei 4/1983, d'Ús i Ensenyament del Valencià, determina que les persones tenen dret a expressar-se català, sense cap forma de discriminació o exigència de traducció. En tot cas, el Tribunal Constitucional espanyol ha afirmat que «de la declaració estatutària de cooficialitat [d'una llengua] es desprén, per imperatiu constitucional i sense necessitat d'intermediació normativa ulterior, la seva condició de llengua oficial per a tots els poders públics radicats [en el territori en qüestió]» (STC 31/2010, FJ 21). Impedir a un ciutadà l'exercici d'un dret reconegut, com ara el dret a fer un examen de permís de conduir en català, és una discriminació contrària a la Constitució espanyola vigent.
Des de la Plataforma per la Llengua han demanat a la delegada del Govern espanyol al País Valencià, Gloria Calero Albal, que s'investigui la manca d'impresos d'exàmens de permís de conduir en català, gestionats per les prefectures provincials de Trànsit de Castelló, València i Alacant. Igualment, l'entitat ha sol·licitat a la Direcció General de Trànsit la introducció del català en els formularis d'examen a tot el territori del País Valencià, de manera que les qüestions dels tests dels exàmens siguin en català i en espanyol. Així mateix, respecte a la discriminació lingüística patida per Josep Rubio a Alcoi, s'ha presentat una reclamació a l'Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat Valenciana.
12 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
molt bé contestat, que se'n vagi a catanistan si vol fer en català
I jo que em pensava que ens demanaven solidaritat a nosaltres... La llei que no diu que s´han de respectar les llengües?
Pzzzzt, guapi, salam aleikum. Quiere pamela?. Quiere funda tapanapia con lasito topo y prasioso arripuntao ca disse "yegare maniana"?. Que tu quiere?
BALEARIUM, no et podries canviar el nom i dir-te CAPDEFAVIUM?
Chiquitan chiquititan tan tan Que tun pan pan que tun pan que tepe tepe Pan pan pan que tun pan que pin Chiquitan chiquititan tan tan Que tun pan pan que tun pan que tepe tepe Pan pan pan que tun pan que pin Chiquitan chiquititan tan tan Que tun pan pan que tun pan que tepe tepe Pan pan pan que tun pan que pin
Intulerapla
Com és que ja no hi ha cap patit illenc que defensa la independència obertament, amb fets, amb un full de ruta definit? A veure si és que a tothom ja li va bé el sistema merament autonòmic...
Muy buena respuesta .... seguimos con la campaña panca...
L'espanyolisme, la bandera espanyola ( borbònica i del pollastre) i la llengua castellana sobre les altres llengues oficials, son les armes amb les que els forasters inadaptats i enemics dels mallorquins ens ataquen i tracten d'expulsar nos de ca nostra.
Una incoherència (una altra!) de sa política lingüística de s'Estat, que d'un costat proclama s'oficialitat des català, es gallec i es basc a ses comunitats autònomes respectives però de s'altre impedeix de facto aplicar aquesta oficialitat, sobretot dins ets organismes que depenen de s'administració central. Amb incoherències i contradiccions com aquesta, s'Estat mateix provoca que hi hagi conflicte lingüístic, cosa que no no du res de bo a ningú, tampoc a s'Estat.