A més, els efectes de la resolució del dictamen també impedeixen l'ús de banderes no oficials que «concorrin amb la bandera d'Espanya i les resta de banderes legals o estatutàriament instituides». La sala tercera de l'alt tribunal exposa que el seu ús «no resulta compatible amb el marc constitucional i legal vigent, i en particular, amb el deure de l'objectivitat i neutralitat de les Administracions Públiques».
La sentència, de la que ha estat ponent la magistrada Celsa Pico, destaca que totes les administracions, incloent la municipal, han de respectar l'ordenament jurídic, «sense que allò acordat, encara que ho votin la majoria de grups polítics, pugui incorporar-se en el marc competencial fixat per l'article 25 de la llei 7/1985, del 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim Local».
El cas es remunta al setembre del 2016 quan el ple de l'Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife va reconèixer la bandera nacional de Canàries (una que porta set estrelles verdes) com un dels símbols del poble canari i en conseqüència va hissar-la a la vora exterior de l'edifici, just davant la façana. Una decisió que va portar cua però que finalment el 2017 el Tribunal Superior de Justícia de Canàries va acabar donant la raó a l'ajuntament, veient l'ús del símbol no oficial com un fet que es trobava perfectament contemplat dins del marc de la legalitat institucional espanyola.
Malgrat això, l'advocat de l'Estat va acabar presentat un recurs en contra del dictamen i que ara ha estat estimada pel Suprem, qui ha acabat anul·lant la sentència anterior i establint que «no resulta compatible amb el marc constitucional i legal vigent, i en particular, amb el deure de l'objectivitat i neutralitat de les Administracions Públiques l'ús, fins i tot ocasional, de banderes no oficials als exteriors dels edificis i espais públics, fins i tot quan les mateixes no substitueixin, sinó que concorrin, amb la bandera d'Espanya i les demés legals o estatutàriament instituïdes».
6 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Algunes façanes estenen roba simbòlica. O figuretes retallades de cartró que simulen roba. Un poc pes sentit fgurat de 'roba estesa', però hi havia molts altres orígens i usos. Amb moltes variacions de simbolisme 'clandestí', per colors, ordre de peces... No era cosa de mitjans oficials, però en es balcons de Cort tendria es seu punt. Per exemple, per simbolitzar bandera com sa de sa foto, penjar-hi una filera escala de colors feta verdures o roba estesa, de veres o de cartró retallat
Prohibit prohibir, ja deien al Maig del 98. Aquí com sempre, vivint al pleistocé
Idò a les balconades particulars, tantes com voldrem! Republicanes, estelades… Si no vols brou, tassa i mitja.
La extrema i ultra dreta estan manant i entorpint la democràcia, des dels alts tribunals per obra del PP, que se va permetre omplir les altes instàncies de la judicatura, amb fiscals i magistrats afins a ells. Mentres no se canvii aquest sistema de nombraments, mentres no sigui el poble el que estrii quins jutges i fiscals ocuparan places al Suprem, Audiència Nacional i Tribunal Constitucional, la democràcia espanyola sera una entelèquia. Hi ha altres forats, que impideixen que Espanya sigui una demicràcia de vetitat, però aquest és sagnant i descarat.
@Juanito "amb mi o contra mi". De nada.
S'estat, ja sabem, "o amb jo o contra jo"