TW
0

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts el projecte de Llei de canvi climàtic per a la seva remissió a les Corts per a la seva tramitació. La iniciativa té com a objectiu que l'Estat espanyol sigui neutra en emissions de diòxid de carboni (CO₂) el 2050, segons ha anunciat la ministra portaveu, María Jesús Montero.

Durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la ministra portaveu, ha assenyalat que per al Govern espanyol la transició energètica i la lluita contra l'emergència climàtica han de ser els «dos grans eixos o fonaments» sobre els quals pivoti la reconstrucció social d'Espanya.

A més, ha destacat que es tracta d'un projecte «per a tot el país i un pacte intergeneracional» amb els més joves, a les quals ha definit com les persones que «han de ser hereus de les polítiques» que s'apliquin avui dia. «La futura reconstrucció s'ha de sustentar en l'Acord Verd Europeu i en la transició justa», ha manifestat en la seva intervenció.

El projecte de llei estableix que a més d'aconseguir la neutralitat climàtica d'Espanya d'aquí a 2050, per a llavors, el sistema elèctric haurà de ser cent per cent renovable. Per a això, el projecte legislatiu marca una senda amb passos intermedis com aconseguir el 2030 una rebaixa de les emissions de diòxid de carboni (CO₂) del 20 per cent respecte a 1990, segons consta en l'avantprojecte de llei de canvi climàtic del Govern.

A més, estima que el procés de la transició ecològica pugui atreure la mobilització de 200.000 milions d'euros d'inversió fins a 2030 i crear entre 250.000 i 350.000 ocupacions netes a l'any. La proposta de llei inclou 36 articles distribuïts en nou títols, i incorpora les aportacions del procés de participació pública que es va iniciar el febrer de 2019, perquè Espanya compleixi l'Acord de París en línia amb els compromisos de la Comissió Europea i amb el Pacte Verd Europeu mitjançant els senyals adequats per a modernitzar l'economia.

Per a aconseguir la neutralitat climàtica el 2050, s'estableix que el 2030 les emissions de l'economia espanyola hauran de reduir-se almenys un 20 per cent respecte a 1990, d'acord amb l'augment de l'ambició de la Comissió Europea que, en el seu conjunt s'ha plantejat reduir entre un 50 i un 55 per cent les emissions respecte a 1990.

A més, d'aquí a 2030, almenys el 35 per cent del consum final de l'energia haurà de ser d'origen renovable i en el cas del sistema elèctric, estableix que la presència renovable en 2030 haurà de ser, almenys d'un 70 per cent. Ja en 2050 el cent per cent del sistema elèctric haurà de ser d'origen renovable i el consum d'energia primària haurà de ser un 35 per cent menor. Per a aconseguir el compliment dels objectius proposats s'implantaran successius plans de Nacionals d'Energia i Clima (PNIEC). Precisament, el primer d'ells, que marca la senda entre 2021 i 2030 (remès a la Comissió Europea el 31 de març), planteja una trajectòria que permetrà reduir les emissions en un 23 per cent respecte a 1990 al final d'aquesta dècada i duplicar el percentatge de renovables en el consum final fins al 42 per cent.

En aquesta línia, la presència d'energies netes en el sistema elèctric arribarà fins al 74 per cent i l'eficiència millorarà en un 39,5 per cent. El projecte contempla que la mobilització d'inversions, l'estalvi d'energia i la presència més gran de renovables comportaran que el Producte Interior Brut (PIB) creixi entorn de l'1,8 per cent en 2030 respecte al mateix escenari sense les mesures del PNIEC, això és, de 16.500 a 25.700 milions d'euros.

Juntament amb els successius PNIEC, des del Ministeri per a la Transició Ecològica apunten que els objectius del camí de descarbonització i fixació de reducció d'emissions de CO₂ s'especificaran en l'Estratègia a llarg termini 2050, que també està ultimant l'Executiu. El text manté la creació d'un marc de governança que reforci la participació mitjançant la posada en marxa del Comitè d'Experts de Canvi Climàtic i Transició Energètica que farà recomanacions i avaluacions que es recolliran en un informe anual que es debatrà en el Congrés dels Diputats. Entre els terminis previstos en la proposta normativa, també a partir del 31 de desembre de 2021 les comunitats autònomes hauran d'informar dels seus plans d'energia i clima a la Comissió de Coordinació de Polítiques de Canvi Climàtic.

Cotxes 0gr CO2/Km el 2040

Així, les administracions locals i autonòmiques juntament amb l'Administració General de l'Estat hauran de posar en marxa mesures perquè el parc de turismes i vehicles comercials lleugers en 2050 siguin 0 emissors de CO₂. Com a pas previ, s'adoptaran mesures perquè els vehicles lleugers (excepte els vehicles històrics o els comercials) redueixin d'aquí a 2040 les seves emissions perquè llavors siguin zero grams de CO₂ per quilòmetres.

El Ministeri afegeix que prèvia consulta amb el sector es posaran en marxa mesures per a facilitar la penetració d'aquests vehicles, inclòs el suport a I+D+i.

Zones de baixes emissions en ciutats no més tard de 2023

Així mateix, en les poblacions de més de 50.000 habitants, els Ajuntaments hauran d'establir no més tard de 2023 zones de baixes emissions en la seva planificació d'ordenació urbana, així com mesures de mitigació per a reduir les emissions de la mobilitat, i mesures per a facilitar la mobilitat a peu o amb bicicleta, altres mitjans de transport actiu i millorar l'ús del transport públic.

En aquesta línia, també aposta per impulsar la mobilitat elèctrica compartida i el transport elèctric privat. Encara més, l'avantprojecte estableix que qualsevol mesura que es vulgui adoptar i que suposi una regressió de les zones de baixes emissions que ja existeixin hauran de comptar amb un informe previ del Ministeri i de l'òrgan autonòmic competent en la matèria.

No més projectes fòssils o 'fracking'

A través de plans específics, es fomentarà l'ús de gasos renovables, inclòs el biogàs, el biometà, l'hidrogen i no es preveu autoritzar nous projectes en energies fòssils, al mateix temps que els beneficis fiscals als productes d'origen fòssil hauran d'estar justificats per motius d'interès social o econòmic.

El projecte normatiu no preveu l'autorització de noves autoritzacions per a explorar permisos de recerca o concessions d'explotació d'hidrocarburs ni de fracturació hidràulica en tota Espanya.

La llei portarà aparellats instruments com el Pla Nacional d'Adaptació al Canvi Climàtic, que està en informació pública i també contempla la integració dels riscos derivats del canvi climàtic en la planificació i la gestió de l'aigua i la costa, en les infraestructures, l'ordenació del territori i els usos de sòl i la seguretat alimentària.

En particular, es reconeix la rellevància de la política agrària comuna, la de desenvolupament rural i la forestal. El text introdueix mesures per a reduir la vulnerabilitat del canvi climàtic en els sòls agrícoles i forestals i en les muntanyes i contempla l'elaboració d'un mapa de vulnerabilitat.

D'altra banda, la llei buscarà promoure i reforçar el coneixement del canvi climàtic en la societat per al que revisarà el tractament d'aquesta matèria en el currículum bàsic de l'educació formal i no formal, així com en els plans universitaris i el Catàleg Nacional de Qualificació professional.