Nascut a Fuengirola (Màlaga) el 1941 però establert a Còrdova des de la infància, Anguita era llicenciat en Història Moderna i Contemporània per la Universitat de Barcelona i va exercir com a mestre a Montilla, Alicún de Ortega (Granada), Nueva Carteya i Còrdova capital, on també va ser professor de secundària a l'IES Blas Infante.
Va ingressar en 1972 en el Partit Comunista d'Espanya (PCE), del qual seria secretari general, i en 1977 va accedir al Comitè Central del partit a Andalusia (PCA). En les eleccions municipals de 1979 va ser el candidat del PCE a la batlia de Còrdova, càrrec que va aconseguir i ostentaria fins a 1986 en una etapa en la qual va ser conegut amb el malnom del 'califa roig' en ser l'únic batle comunista d'una capital espanyola.
Diputat en el Parlament andalús durant les dues primeres legislatures, va ser candidat a la Presidència de la Junta d'Andalusia en 1986 al capdavant de la coalició Esquerra Unida, que es va estrenar com a marca electoral en aquests comicis autonòmics aconseguint 19 escons.
El febrer de 1989 va ser elegit secretari general del PCE i un any després es va convertir en coordinador general d'EU, amb qui va ser candidat a la Presidència del Govern, portant a la coalició a obtenir els seus millors resultats electorals en les generals de 1993 i 1996, any en què va aconseguir el 10% dels vots i els 21 diputats en el Congrés.
En aquesta etapa la seva posició política es va caracteritzar per supeditar qualsevol mena de pacte amb el PSOE a acords programàtics concrets, fent famós el lema 'programa, programa, programa'.
Anguita va deixar la Secretaria General del PCE el desembre de 1998, on va ser succeït per Francisco Frutos, que a finals de 1999 va assumir la candidatura d'EU a la Presidència del Govern a la qual va renunciar Aguita al·legant raons de salut després de sofrir un problema cardiovascular.
Les diferències internes per la decisió de concórrer al costat del PSOE en aquelles eleccions van comportar que mesos després Anguita també deixés el càrrec de coordinador general d'EU en la VI Assemblea, sent substituït per Gaspar Llamazares, per a tornar a la seva activitat docent a Còrdova, de la qual es va jubilar el curs 2003-2004.
En els anys posteriors es va continuar distanciant de les posicions polítiques del PCE i de la direcció d'EU i va arribar a impulsar la creació de plataformes com el Front Cívic Som Majoria, protagonitzant en paral·lel acostaments a l'entorn de Podemos des del primer èxit de la formació a les eleccions europees de 2015.
5 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Un dels polítics que sempre he passat gust d'escoltar, per a mi sempre clar, directe, honest i coherent. Molt poques persones tan grans i humils a la vegada. La gent d’esquerres i els republicans, el trobarem a faltar.
Tant de bo hi hagués molts d´Anguitas en política. La veritat i honestetat per davant de tot. Que descansi en pau.
D.E.P. Fou un home intel.ligent, coherent i un demòcrata.
Un gran polític, honest i intel·ligent, l'únic que no va bavejar davant el Borbó ni es va doblegar davant els que de debò manen a Espanya, per això mai va arribar a governar en coalició amb el PSOE. Les meves més sentides condolences a la seva família. Descansa en pau, Julio. Salut i República!
Al Cel Sia aquest polític i mestre d'escola exemplar, conseqüent i honrat. Resarem per a tu, estimat col·lega.