TW
6

El Govern espanyol continua amb la dinàmica de regular en contra de l'ús de les llengües cooficials de l'Estat i evitar, així, que aquests s'hi puguin adreçar en català, un fet que trenca la igualtat d'oportunitats per a la ciutadania, segons ha explicat la Plataforma per la Llengua aquest dimarts.

Una de les darreres novetats és que el Ministeri d'Economia, dirigit per Nadia Calviño, ha aprovat les ajudes per a programes d'emprenedoria per al desenvolupament tecnològic i de continguts. Aquests programes, que els supervisarà l'entitat Red.es, tenen una restricció lingüística a les seves bases: s'imposa l'obligació que les sol·licituds per aquestes ajudes estiguin redactades, almenys, en espanyol. Per tant, es fixa aquesta obligació per poder accedir a aquests ajuts econòmics per a emprenedors.

Convé destacar que el requisit de fer servir l'espanyol a la sol·licitud també inclou el de presentar en espanyol tota la documentació adjunta, fet que és especialment greu, atès que genera una cadena d'impediments de fer servir el català que afectarà diverses empreses. L'empresa haurà de justificar la subvenció amb factures, i aquestes factures hauran de ser obligatòriament en espanyol (com a mínim). Això implicarà que totes les empreses que proporcionin béns o serveis s'hauran de veure obligades a fer les factures en espanyol, encara que el català sigui la llengua en què treballen habitualment i la llengua en què emeten les factures a aquell client -que és llengua cooficial allà on es presta el bé o el servei.

D'altra banda, els catalanoparlants que estudien batxillerat a l'estranger no podran examinar-se de català en un centre espanyol a l'exterior. Aquesta política, que no és nova, sinó que es repeteix cada any, significa que l'Estat espanyol manté un sistema educatiu a l'estranger que només respon a les necessitats de la comunitat castellanoparlant. Els alumnes de famílies catalanoparlants a l'exterior, si volen seguir un currículum espanyol, hauran d'examinar-se d'espanyol, però no podran cursar l'assignatura de català si se n'examinaran.

Una altra de les limitacions s'encara al col·lectiu de persones amb discapacitat que estudien FP de tècnic superior en química i salut ambiental. Segons l'ordre del Ministeri d'Educació, s'estableix que aquelles assignatures que es fan en anglès es preveu que per als alumnes amb determinades discapacitats que en dificultin l'expressió oral poden sol·licitar l'exempció de fer els mòduls en llengua anglesa. Tanmateix, aquesta exempció només serveix per als castellanoparlants, ja que tan sols es preveu que els discapacitats puguin «cursar todas las enseñanzas de los módulos profesionales en lengua castellana».

L'aprovació pel Govern espanyol de normes discriminatòries d'aquesta mena en la regulació dels mòduls professionals és molt habitual. El 2019 altres ordres del Ministeri d'Educació van fer les mateixes exempcions per als cicles d'ensenyament i animació socioesportiva, condicionament esportiu i electromedicina clínica. Es tracta de normes que obvien que a l'Estat espanyol no existeix tan sols la comunitat lingüística castellanoparlant i que els alumnes catalanoparlants també poden tenir necessitats especials. De fet, tot i que aquestes ordres són especialment xocants per la seva manca de consideració amb col·lectius sensibles, no són ni una excepció ni la política específica d'un ministeri. «La normativa que tracta l'Estat espanyol com un tot lingüísticament homogeni i els castellanoparlants com si fossin els únics amb drets de ciutadania forma part d'una política d'estat. Aquesta política d'estat té el seu origen en la supremacia del castellà que instaura la Constitució espanyola i que ha sostingut tradicionalment el nacionalisme espanyol», ha explicat l'ONG del català.