dBalears09/03/20 23:38
TW
0

El vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha alertat que la sentència del Suprem espanyol posa en risc el dret a manifestació de tota la ciutadania i ha insistit en la necessitat que el Tribunal Constitucional elimini el delicte de sedició de l’ordenament jurídic espanyol. «Cap democràcia es pot permetre el luxe de tenir vigent un tipus penal pensat per aturar manifestacions», ha dit Mauri, i ha tornat a denunciar la interpretació preconstitucional del concepte d’ordre públic que fa el Suprem amb la sentència: «en democràcia, les manifestacions pacífiques mai poden ser enteses com una alteració de l’ordre públic». «Fer-ho és propi de règims no democràtics», ha afegit.

En un acte al Col·legi de l’Advocacia de Barcelona i envoltat de professionals del món del dret, el vicepresident d’Òmnium ha advertit que l’Estat espanyol «no es pot permetre més ridículs internacionals» i per això «cal una amnistia per a tots els represaliats i anul·lar totes les més de 1.000 causes judicials». «Aquesta seria l’única i verdadera prova que voluntat de diàleg és sincera», ha reblat.

En aquest acte al pati de columnes de l’ICAB, el món del dret ha denunciat de manera conjunta l’anomalia que representa el delicte de sedició previst en l’ordenament jurídic espanyol. Asseguren que no està emparat pel dret intern i posen de manifest que no és homologable en països de la UE: «és un tipus penal concebut al segle XIX per aturar les protestes o accions contra els àmbits de poder». En un text conjunt, els participants recorden a l’Estat que els recursos al Constitucional són «l’última oportunitat» per esmenar «penes de presó desproporcionades per conductes no violentes emprades en l’exercici de drets fonamentals». Per tot plegat, demanen un cop més la «llibertat immediata i sense restriccions» de Jordi Cuixart i la resta de presos polítics i que s’abordi l’aprovació d’una llei d’amnistia als espais de diàleg Estat-Generalitat per a tots els represaliats.

El text mostra el rebuig unànime a la sentència del Tribunal Suprem del 14 d’octubre i la defineix com una «involució gravíssima de l’exercici de drets col·lectius, especialment del dret a manifestació i la llibertat d’expressió». «La sentència ens retorna a temps preconstitucionals, perverteix el concepte d’ordre públic» i, en definitiva «ens allunya de les societat democràticament més avançades del segle XXI». Els experts del món del dret tampoc no han deixat passar l’oportunitat de recordar i condemnar les «irregularitats» del Judici a la Democràcia: «els poders de l’Estat van fer prevaldre la raó d’estat per sobre de la raó jurídica desactivant la carta dels drets de la Constitució».