La Secció Primera de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ha rebutjat el recurs interposat pel PP contra el canvi de la denominació oficial de la ciutat exclusivament en català. La resolució judicial considera que el canvi del topònim es va fer respectant la normativa i amb informes que ho justificaven.
D'aquesta manera, la sentència, datada el 10 de juliol, desestima el recurs que varen presentar els del PP contra el decret del Consell mitjançant el qual es va aprovar el canvi de denominació de la ciutat a la forma exclusiva en català i el posterior acord que va rebutjar el recurs de reposició que varen interposar en un primer moment els demandants.
Els regidors del PP al·legaven, entre altres qüestions, que la instrucció de l'expedient s'havia fet sense informe tècnic municipal abans del tràmit d'exposició al públic o que s'havien omès informes de particulars o entitats amb autoritat sobre la matèria. L'Advocacia de la Generalitat, per la seua banda, va defensar que no s'havia produït cap irregularitat formal, igual que l'Ajuntament, que va sostenir que durant el tràmit no va haver-hi res «invalidant».
En la sentència, la sala sosté que «els defectes en la tramitació del procediment exposats en l'escrit de demanda no constitueixen en cap cas defectes que suposen que l'administració local hagi prescindit totalment i absolutament dels tràmits del procediment exigits en el Decret 58/1992».
Ens trobam -precisa- davant un «expedient d'alteració del nom del municipi de València, iniciat mitjançant Acord de l'Ajuntament en Ple, adoptat amb informe de Secretària i amb el quòrum exigit en l'article 47.2 de la llei 7/85 i en la instrucció de l'expedient». Asseguren els magistrats que «existeixen informes que justifiquen raonablement el canvi de nom que es proposa, amb exposició al públic per termini d'un mes i amb resolució de les reclamacions presentades, també amb els corresponents informes i amb el quòrum exigit legalment, per la qual cosa procedeix, sense necessitat de més pronunciament, a la desestimació del recurs».
Sobre aquest assumpte s'ha pronunciat el batle de la ciutat de València, Joan Ribó, qui ha celebrat que la sentència «avala, com no podia ser d'una altra manera, que el nom de la nostra ciutat també es pot dir en valencià».
«En definitiva, tenim dues llengües que són igual d'oficials i igual de respectables: el valencià i el castellà, i que tothom té dret a usar en igualtat de condicions. Però a més, una d'eixes llengües, el valencià, és un patrimoni que ens fa únics al món i, per açò, tal com marquen les lleis, hem de cuidar del valencià i ho fem gustosament, perquè continua sent una llengua viva. I les mateixes normes que per consens de tots els grups polítics ens hem dotat, diuen que la forma històrica i pròpia del nostre topònim és València».
4 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Catalunya, País Valenciá, i les Illes Balears, quin mal de ventre pels - xafaxarcos castellans-PPC's escaguessats. Visca el catalá i totas las terras on si parla la llengua. Ramon Llull, Espriu, Verdaguer,,Rosselló Porcel, Blaï Bonet, i tants d'altres, la vostra flama perviu i resisteix. Salut i Republica Països Catalans.
-Quin mal de ventre que pateixen sempre els dels PP i els del C,s amb el tema de la llengua catalana, (deuen tenir el rebost ple de sobres de camamilla que calma el malestar).
Ja té nasos que el PP no accepti VALÈNCIA, en lloc de VALENCIA. Està clar que es continua tinguen fonia al català.
Un pic s'han espolsat de damunt als lladres de la dreta, València recupera la seva pròpia identitat a passes de gegant, caminant cap a la seva pròpia sobirania. Els que estam pitjors som els balears, que invadits per gent de fora, que ens odia i odia la nostra cultura, però que no s'atura de venir cap aquí, plagats d'ultres locals, que en la major part son uns ignorants, mentre que els altres son uns enganadors , amb un subsol que és una gran cuneta on estan mal enterrats els patriotes, perque aqui va ser dels primers llocs on se gestà el Franquisme, duim camí de ser el que els gonelles diuen que erem en la seva detestable i falsa Història: Las Islas de Castilla. M'en alegro, de que almenys en part se vagin recuperant els Països Catalans. I noltros també ho farem, malgrat només sigui quan les nostres Illes ja no dónin més d'elles mateixes, s'hagin carregat tota la Natura i el patrimoni històric i tot faci oi, ja que després, quan ja no puguin treure cap benefici, els invasors i els traïdors s'en aniran.