dBalears10/04/19 21:49
TW
0

Vuit entitats socials i culturals d’arreu de l’Estat espanyol han presentat en rodes de premsa coordinades a Pontevedra, Donosti, Barcelona i València un manifest a favor de la pluralitat lingüística que, entre altres qüestions, reclama la defensa de les llengües diferents de l'espanyol.

Anna Oliver i Toni Gisbert, membres de la Junta Directiva d’Acció Cultural del País Valencià, i Manolo Carceller, de Plataforma per la Llengua, han presentat la Plataforma Estatal per la Pluralitat Lingüística i la manifestació que el proper dissabte 13 d’abril recorrerà el centre de la ciutat de València.

Gisbert ha obert la presentació amb la referència al fet que aquest mes coincideix la commemoració del 25 d’abril i una doble convocatòria electoral, i que és per això que ACPV ha acordat de convocar la tradicional manifestació el proper dissabte 13 d’abril a València. I fer-ho amb el lema 'Continuem avançant' tot presentant un programa positiu d’actuació en un doble sentit (com el de la convocatòria electoral): en l’àmbit valencià i en l’estatal.

El manifest el signen:

  • Acció Cultural del País Valencià
  • Obra Cultural Balear
  • A Mesa pola Normalización Lingüística
  • CIEMEN
  • Iniciativa pol Asturianu
  • Kontseilua – Euskararen Gizarte Erakundeen
  • Nogará
  • Òmnium Cultural
  • Plataforma per la Llengua

Aquesta iniciativa parteix del treball que durant anys aquestes entitats han realitzat i del convenciment que «cal resoldre de manera urgent el problema del no reconeixement legal ple d’una realitat que s’ha volgut amagar o menystenir però que té una vitalitat que fa impossible ignorar-la: l’Estat espanyol és plurilingüe i pluricultural, ho és des de la seua constitució i ho continua essent. I, a més, es tracta d’una realitat quantitativament important: el 45 % de la ciutadania de l’Estat viu en territoris que tenen llengua pròpia».

Comencen a caminar amb un posicionament conjunt davant les pròximes eleccions.

El Govern espanyol resultant de les properes eleccions ha de tenir en compte els següents principis:

  • L’elemental principi d’igualtat de totes les persones davant la llei i, per tant, que ningú no ha de ser víctima de discriminació legal.
  • El fet que l’Estat ja fa un primer reconeixement de la realitat plurilingüe des del moment que parlem de llengües oficials als seus respectius territoris. Cal, per tant, que el Govern siga coherent amb aquest fet.
  • El respecte que l’Estat ha de tenir als acords i tractats internacionals que ha signat, començant per la Carta Europea de les Llengües Minoritzades, que Espanya incompleix sistemàticament.
  • Tenir present que parlem del 45% dels ciutadans de l’Estat (percentatge de la població que viu en un territori amb llengua pròpia).
  • El ple reconeixement legal de la plurinacionalitat significa canvis importants en el funcionament de l’administració de l’Estat en la seua relació amb els ciutadans amb llengua pròpia, per a garantir la no discriminació per raó de llengua. Cal, per tant, fer un disseny del pla de reformes legals, administratives i institucionals necessàries.
  • El ple reconeixement del plurilingüisme de l’Estat implica també el respecte a la relació entre territoris autonòmics que comparteixen llengua: s’ha de garantir l’opció de la relació administrativa entre ells en la llengua que comparteixen, i la reciprocitat de les emissions de ràdio i televisió públiques en la mateixa llengua.
  • Significa també el reconeixement legal de les llengües no castellanes que encara no ho són, de legals, al seu territori.
  • I cal no perdre de vista la dimensió internacional de la qüestió, ja que quan l’Estat espanyol es projecta enfora, ha de projectar també el respecte a la seua realitat plurilingüe.