TW
0

L'Ajuntament de Palma ha participat aquest dimecres en la reunió de les Ciutats Refugi celebrada al Congrés dels Diputats, on el regidor d'Igualtat, Joventut i Drets Cívics, Aligi Molina, ha reclamat «el compliment del compromís del Ministeri» respecte als recursos per fer front a la qüestió humanitària.

En la reunió, Palma «ha manifestat institucionalment i socialment la seva voluntat de ser una ciutat refugi», voluntat que «ha de poder traduir-se en una realitat més enllà» del que s'ha fet fins ara, segons Molina.

Segons ha informat l'Ajuntament, l'objectiu de la reunió era analitzar la situació de l'acolliment a nivell municipal i garantir un acolliment digne. En la trobada han participat representants de tretze ciutats: Madrid, Barcelona, València, Zaragoza, Granada, Valladolid, Girona, Sant Sebastià, la Corunya, Cadis, Terrassa, Palma i Sant Boi de Llobregat.

Reclamen els recursos de la UE per atendre «dignament» a refugiats
La representació de les 'ciutats refugi' ha reclamat al Govern els recursos econòmics necessaris perquè els ajuntaments puguin rebre i atendre «de la manera més digna possible» als immigrants i refugiats que arriben als seus territoris.

Al Congrés, han denunciat que són els consistoris els que estan fent front a aquest problema «sols arribant, fins i tot, a inventar recursos» per poder complir amb aquesta comesa. «La situació és dramàtica i aquesta crisi d'emergència impacta en els nostres serveis municipals», ha denunciat davant els mitjans el tinent de batle de Barcelona, Jaume Asens.

El polític català ha assenyalat que necessiten una «injecció de recursos», com els 330 milions d'euros que Espanya rep de la UE per a aquesta matèria i que, al seu judici, no s'estan gestionant de forma opaca.

Aquest missatge l'hi han fet arribar a la secretària d'Estat de Migracions, Consuelo Rumí, amb qui es reuniren el dimarts. La tinent de batle de València, Neus Fábregas, ha agraït l’espai de trobada amb el Govern i la seva disposició a parlar sobre com millorar la situació dels ajuntaments davant l'actual crisi migratòria en el Mediterrani.

«Parlam de polítiques a llarg termini, no només en matèria migratòria, sinó de política Exterior i Interior, però és cert que no podem quedar-nos en el llarg termini perquè les ciutats tenim a persones des de més de dos anys als nostres carrers que hem rebut amb els nostres recursos perquè tinguessin l'atenció més digna que consideram», ha declarat Fábregas.