En la missiva, la Plataforma per la Llengua i WICCAC -que ja havien contactat amb Tiger per a demanar-los el mateix l'any 2015 i no varen rebre més que promeses vagues- han enumerat a l'empresa nòrdica les raons per les quals haurien d'incloure el català a la web. Primer, les entitats han assenyalat que el català és una llengua europea mitjana, amb més de deu milions de parlants (per a la meitat dels quals és llengua materna), i que aquestes xifres i la vitalitat del català a les xarxes recomanen no girar l'esquena a aquesta comunitat lingüística. Si Tiger té cura de comunitats lingüístiques més petites, com la maltesa, la islandesa, l'estoniana i la letona, també n'hauria de tenir de la catalana. Cal recordar que la pàgina web de Tiger té més de trenta versions en més d'una vintena de llengües i que, per tant, l'exclusió del català no pot justificar-se per motius tècnics: es tracta d'una decisió, o d'una omissió, injustificable.
D'altra banda, la Plataforma per la Llengua i l'associació WICCAC també han fet avinent a Tiger que la inclusió del català a internet és una qüestió de drets dels seus parlants, que haurien de ser tractats amb la mateixa dignitat que qualssevol altres parlants. El català és la llengua pròpia i autòctona de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, i hi és plenament oficial. No és admissible que Tiger tingui un web per a la comunitat valona de Bèlgica i un altre per a la flamenca, però no en tingui cap per als catalanoparlants de l'Estat espanyol. Finalment, fer servir el català també a les pàgines web es tracta també d'una bona pràctica empresarial que als territoris de parla catalana es veu com un segell de qualitat que demostra l'arrelament de la companyia en la realitat social on opera; per això, les associacions que defensen el català han comminat Tiger a no menysprear les oportunitats que el català li ofereix per a posicionar-se més bé en el mercat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.