Així ho ha indicat en declaracions als mitjans en el Senat, abans de comparèixer en la Ponència d'Estudi sobre el Pacte educatiu, on ha apuntat que a ell li hagués agradat «un pacte a la balear», que «surt de la comunitat educativa». «Aquest moment és necessari que (el pacte) estigui legitimat per la comunitat educativa, no només pels polítics», ha postil·lat.
Per a March, la llei educativa que surti d'un consens social i polític ha de ser «flexible» i servir per «delimitar de manera clara» les competències de l'Estat espanyol i de les comunitats autònomes «per impedir interferències i duplicitats». Al seu judici, és important que la futura normativa «defineixi molt bé el paper de cadascun».
A més, ha plantejat que la Conferència Sectorial d'Educació (presidida pel ministre espanyol d'Educació i integrada pels consellers corresponents) es converteixi en «una conferència federal» perquè hi hagi «una igualtat entre el Ministeri d'Educació i les comunitats autònomes» i els problemes competencials es resolguin «per consens».
Defensa un pacte educatiu «a la balear»
Posteriorment, en la ponència, March ha defensat «el procediment d'elaboració del pacte educatiu que s'ha impulsat a les Balears» i que creu que és el que «s'hauria de seguir també en l’àmbit estatal». «A les Balears s'ha partit d'un document elaborat per part de la comunitat educativa, que ha passat pel Consell Escolar i que ha arribat al Parlament per al seu debat polític», ha explicat.
A més, ha valorat de manera «molt positiva» la transferència de la gestió educativa a les comunitats autònomes, que «ha estat un èxit perquè a pesar que, almenys en el cas de les Balears, foren transferides amb una dotació insuficient, les autonomies han demostrat que la proximitat és clau per respondre a les necessitats tan diverses que es viuen en l'Estat espanyol».
Esperit federal
Per això ha considerat imprescindible dins del Pacte Educatiu estatal incloure una modificació de la Conferència Sectorial d'Educació, «que hauria de ser un organisme amb un esperit i una regulació federal», repensar els programes de cooperació territorial i delimitant el que correspon a la llei educativa general i el que correspon a les comunitats, «les autonomies també som Estat».
D'altra banda, March ha fet un repàs dels reptes als quals hauria de donar resposta el Pacte Educatiu a escala estatal. D'una banda a la inestabilitat actual, amb lleis que canvien cada pocs anys i que no ajuden a consolidar cap mesura. A més, el conseller ha reclamat una acció clara del govern central en la regulació de l'educació 0-3 anys i en el seu finançament, apostar per la universalització progressiva de l'educació fins als 18 anys i ha dit «que la formació universitària també ha de formar part del Pacte Educatiu».
Centres integrats de Formació Professional
March ha dedicat una part del seu discurs a la Formació Professional, una línia educativa que cada vegada té un paper més destacat per atendre una demanda professional. «Creim que hem d'apostar pels centres integrats de Formació Professional que permeten oferir un ventall complet de formació, reglada i ocupacional», ha remarcat.
D'altra banda, ha fet referència expressa al fet que les Balears és una comunitat amb dues llengües oficials i que un dels objectius «és educar per a una societat plurilingüe no monolingüe». Respecte a la Lomce, ha posat l'accent en la necessitat de «fer-ne canvis mentre s'arriba a una nova llei educativa».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.