TW
1

Els governs de les Balears, Catalunya i el País Valencià fan front comú a favor d'un model innovador de gestió de la flota de pesca d'arrossegament mediterrània que garanteixi, al mateix temps, el futur del sector i la recuperació dels recursos marins, en el marc d'una gestió pública dels recursos pesquers en corresponsabilitat amb el sector.

Així, els tres territoris, que concentren el 80 % de les 612 embarcacions d'arrossegament del litoral mediterrani de l'Estat espanyol, han elaborat una proposta conjunta que dóna resposta a la Comissió Europea, qui ha instat els estats membres a prendre mesures urgentment per posar fi al mal estat crònic dels recursos pesquers.

A més, aquesta proposta contrasta amb l'aposta del Ministeri d'Agricultura que podria conduir a una concentració dels drets d'accés als recursos pesquers per a aquest sector, de la mà d'una desregulació de la gestió des dels poders públics.

La proposta, signada per la consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, Meritxell Serret; la consellera d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Generalitat Valenciana, Elena Cebrián, i el conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern, Vicenç Vidal, ha estat dirigida a la ministra d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient, Isabel García Tejerina.

JUNTS PER UN MODEL INNOVADOR

D'aquesta manera, els governs de Catalunya, el País Valencià i les Balears han treballat en aquesta proposta conjunta que aposta per una gestió comunitària dels dies de pesca totals anuals, que serien gestionats per les confraries de pescadors sobre la base d'uns totals d'esforç anual permissible establerts per l'administració d'acord amb les recomanacions científiques.

Amb aquesta proposta es vol reforçar la naturalesa de bé públic dels recursos pesquers, que pertanyen al conjunt de la societat, de manera que sigui l'administració qui tingui l'última paraula en la seva gestió global, alhora que fomenta la corresponsabilitat del sector i el seu apoderament en deixar a les mans la responsabilitat a nivell local.

Una Comissió Tècnica de Seguiment formada per les administracions, sector i científics vetllaria pel reajustament adaptatiu del pla, que tindria una vigència de 5 anys a partir del 2018, amb una revisió al final del tercer any.

PROPOSTA DEL MINISTERI

En les darreres setmanes, responsables del Mapama havien informat tant les comunitats autònomes com el sector que estan estudiant la introducció d'un sistema de quotes individuals transferibles d'esforç pesquer pel sector de l'arrossegament mediterrani.

Aquest model, que aniria acompanyat de mesures de desregulació en aspectes com els horaris, ja s'aplica en diversos països del món, com Islàndia, Canadà, Noruega o Nova Zelanda, en el cas de pesqueres industrials.

Segons molts experts, l'aplicació d'aquest sistema de gestió podria conduir a una concentració i privatització de l'accés al recurs (el temps de pesca es podria comprar i vendre de manera permanent) i conduiria a una dràstica reducció, relocalització i concentració de la flota actual en detriment del model mediterrani de gestió familiar arrelada a la comunitat i al territori, estructurat en confraries i llotges.

El model proposat conjuntament per Catalunya, el País Valencià i les Balears evitaria aquests riscos i dóna plena resposta al repte del moment.