Les Balears i les Canàries s'uneixen en la lluita per la regulació del lloguer de vacances

APTUR-Balears i ASCAV, associacions de lloguer vacacional de les Illes Balears i de les Canàries, que sumen més d'un millar de socis i representen a més de 75.000 habitatges, s’uneixen en la seva batalla per aconseguir una regulació justa del lloguer vacacional adaptada a la realitat.

Els dos arxipèlags són potències i referents de turisme a nivell mundial i tenen similars característiques geogràfiques, econòmiques i socials. Així com expliquen des d'APTUR, tenen unes «restriccions no justificades que es tradueixen en una pràctica prohibició a l’habitatge vacacional, que limita no només el dret a la propietat, sinó també el dret al lliure servei».

«Davant la desídia dels dos governs autonòmics en donar cobertura legal a una realitat latent i en creixement, i per donar seguretat jurídica no només als propietaris i intermediaris dels habitatges, sinó també als milions de turistes que trien anualment aquesta modalitat d’allotjament», les Balears i les Canàries comencen un camí conjunt sol·licitant audiència a la Secretaria d’Estat de Turisme, Matilde Asián.

A les Canàries el lloguer vacacional està regulat pel decret 113/2015 de 22 de maig. Segons ASCAV, aquest decret no s’ajusta al compromís del Govern de Canàries de dur tots els habitatges vacacionals de la situació d’alegalitat a la de legalitat. «El decret vulnera principis com la llibertat de competència o el dret al lliure ús de la propietat, i ha generat un caos normatiu i inseguretat jurídica».

A les Illes Balears, l’esborrany d’avantprojecte de llei per a la reforma de la Llei de Turisme de les Illes Balears estableix sostres, zonificacions i requisits de difícil compliment per a legalitzar l’habitatge vacacional en general. Estableix també llicències de cinc anys, revisables en qualsevol moment, per a habitatges a edificis plurifamiliars, que segons APTUR «generen inseguretat jurídica». A més, també creuen que la proposta de zonificació de l’esborrany, que indica que els consells insulars i l’Ajuntament de Palma decidiran les zones on es permetrà l’habitatge vacacional, genera inseguretat jurídica.