L'escriptor i membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, Pere Verdaguer, ha mort aquest dimecres a Perpinyà. Verdaguer va néixer a Banyoles, Girona, i va arribar a la Catalunya Nord el 1939. Va ser una personalitat imprescindible per a comprendre la vitalitat i la realitat de la llengua i de la cultura catalanes a la Catalunya Nord.
Com a professor de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Perpinyà, Verdaguer va deixar empremta i va crear escola entre els seus alumnes, que el recorden com una persona «receptiva i sempre oberta a dialogar sobre qualsevol tema més enllà de la llengua».
Com a escriptor, és autor d’una seixantena de títols: treballs sobre dialectologia rossellonesa ―El català al Rosselló, Comentaris sobre el vocabulari rossellonès―, literatura del Rosselló ―Poesia rossellonesa del segle XX o Fabulistes rossellonesos, per exemple― i assaigs sobre la Catalunya del Nord o sobre llengua i cultura, en general, com Catalunya francesa o De la cultura a la política, entre d’altres. A més va ser traductor, amb l'occità Bernat Lesfargues, de la novel·la de Mercè Rodoreda La plaça del diamant (La place du diamant el 1971).
És autor d’estudis sobre llengua i literatura catalanes, com Cours de langue catalane, Abrégé de grammaire catalane,Grammaire de la langue catalane, Histoire de la littérature catalane o Le catalan et le français comparés. Ha escrit novel·les de ciència-ficció i llibres de contes, de prosa poètica i de teatre. Va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1983), el Premi Carles Rahola d’Assaig (1992) i la Medalla d’Honor de la Vila de Perpinyà (2016). Va ser fundador i secretari general de la Universitat Catalana d’Estiu i del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans.
14 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Tu tiempo será muy precioso, pero estás todo el santo día dando el coñazo en esta fuente de cultura. Es imposible que te quede tiempo para más, tianet .
Sort que en Salador diu que en Pere Verdaguer no li interessa. El mal gros hauria estat que digués que li agradava. M'hauria sabut molt de greu. Ja sabeu la faula de n'Iriarte (o d'en Samaniego?): "Si el sabio no aprueba, malo si el necio aplaude, peor".
O sea, un franchute total, que escribió en lengua catalana. No me interesa lo más mínimo.
Tan al corrent estic del que diu i fa la televisió espanyola que no la veig mai. I tampoc les altres... perquè no tenc televisió. Tornant a la televisió espanyola, en sé el que veig quan vaig a qualque cafè o bar. La trob execrable, arreu. Un aplec de bagasses escandaloses. Cada televisió és un reflex de la societat que la produeix. El meu temps és massa preciós per a tudar-lo.
Aqueixa gentola es moren d'enveja i gelosia. A molts, aqueixa mala bava els rebentarà en qualque malaltia psicosomàtica. Del seu pa faran sopes. Són uns fracassats.
@Pere Nadal: Si no el coneixies que coi fas entran en aquesta noticia? a clar , el titular porta la paraula "català". Quina vida més buïda i trista deus tenir.
Al gadellum: "Desprecian cuanto ignoran..."
Veo que estáis muy enterados de lo que ocurre en las "televisiones españolas". Señal que os las coméis.
Tiá y I doncs, lo más hermoso y granado del catalanismo local. Cuando fallece un escritor en lengua catalana siempre, siempre, lo han conocido en vida y, además, era amigos íntimos. Y, por supuesto, habían leído toda su obra. Q.E.P.D.
N'hi ha que, just just, coneixen els toreros i bugaderes escandalosos que surten a les emissores de ràdio i televisió espanyoles. DEscansi en pau, Pere Verdaguer.