Montse Venturós: «Hi ha falta de fermesa des de la Conselleria d'Interior»

Pots escoltar el podcast de l'entrevista:

Què suposa representar un símbol de la desobediència envers l'Estat espanyol?

No volem ser símbols de res, no volem que se'ns etiqueti d'aquesta manera. Volem que tot això formi part de la normalitat política en ple procés de ruptura amb l'Estat espanyol. Entenem el que vam fer com una part de la nostra praxi política diària.

Des del poder local també es pot transformar la política en l'àmbit global?

Es poden fer moltes accions des de l'àmbit municipal, però cal dir que aquesta és una de les vies vàlides que contemplem des de l'esquerra independentista. Però hi ha moltes altres vies, com la lluita de carrer, a través dels casals i ateneus, .... Però en l'àmbit municipal també es poden aconseguir canvis.

Teniu por a una inhabilitació?

No. Sempre hem dit que el projecte que tiràvem endavant era un projecte col·lectiu, per tant, el meu càrrec és una qüestió circumstancial i temporal. Com a projecte assembleari, des de la CUP entenem que hi ha moltes altres persones capacitades per tirar endavant això. Hem de veure si acatem o no la inhabilitació. Parlem d'una demanda que ve des de l'Estat espanyol a partir d'uns principis antidemocràtics que perden sentit des del moment on es judicialitza una acció estrictament política.

Com han estat les relacions creades entre diversos actors durant el procés? Parlam de la relació CUP i Junts Pel Sí, parlam també de la relació entre CUP i els mossos d'esquadra

A Berga, Junts pel Sí no està conformat de la mateixa manera. Hi ha Esquerra Republicana i Convergència Democràtica per separat a l'Ajuntament. Les relacions en aquest sentit s'han basat en el suport, tot i que també hi ha hagut discrepàncies en determinades accions. Però el suport ha estat evident, ja que tots entenem que la base de tot plegat és una actitud antidemocràtica per part de l'Estat espanyol i dels tribunals espanyols. És cert que amb l'arribada dels mossos d'esquadra hi ha hagut el primer xoc, però la qüestió va molt més enllà. Quan hem parlat dels mossos ho hem fet entenent que tenien un responsable polític al capdavant de la Conselleria, el qual és la persona que ha de fer càrrec a aquesta situació. No entenem la política com una professió, és un fet circumstancial en les nostres vides. Per tant, no entenem aquesta recança a la desobediència que arriba des de la Conselleria. Notem una falta de fermesa i força des de la Conselleria d'Interior del govern autonòmic català.

La fiscalia acusa el regidor de la CUP a Vic, Joan Coma, d'un delicte d'incitació a la sedició per defensar al ple municipal una moció de suport a la declaració de ruptura amb l'Estat espanyol. Com valorau el procés obert contra Joan Coma per negar-se a comparèixer a l'Audiència Nacional? Quines similituds hi ha entre els vostres casos?

El cas de Joan Coma és molt més flagrant que el meu. Ell fa una declaració des d'una opció política normal i lògica expressada en un plenari a partir del seu càrrec com a regidor. Jo no he obeït un ordre, d'acord, però en el cas de Joan s'ha anat a buscar aquelles declaracions que va fer. Els dos casos vénen de crepuscles filofeixistes que estan al darrere de totes les institucions i persones que treballen en pro de la ruptura amb l'Estat espanyol. Són aquests grups els que han incitat a què es produeixin tots aquests casos. Hi ha hagut un col·laboracionisme evident d'aquesta dreta amb l'Estat espanyol i amb les seves estructures judicials.

Hi ha hagut una preparació concreta prèvia de la CUP per tots els conflictes que han anat arribant amb Junts pel Sí?

És evident que hi havia una preparació. Sabem que, per molt que nosaltres tinguem clar que hi ha tot un seguit de vies cap a un procés d'autodeterminació, hi ha unes qüestions ideològiques bàsiques que són antagòniques. Per tant, el conflicte és una evidència i no sorprèn. Són diferències clares a l'hora de posar les bases per crear una República catalana, diferències també per consolidar aquest treball que estem fent. Independentment de la voluntat col·lectiva d'avançar cap a un procés de ruptura, hi ha un vessant ideològic que és antagònic. Hem de cercar tant els punts de confluència com els de discòrdia amb Junts pel Sí.

Regidora desobedient, de l'esquerra independentista i dona. Tres característiques a considerar dins espais tradicionalment masculinitzats.

Me'n recordo en una entrevista, abans de la campanya electoral, on em deien: tens 29 anys, ets dona i de la CUP. Em feien una pregunta formulada a través d'uns estigmes, per això ho veien com un trencament. És cert que dins l'Ajuntament moltes vegades hi ha actituds que segurament no es durien a terme si la figura masculina fos la que passa al capdavant. Es noten els qüestionaments inacabables sobre decisions i el paternalisme extrem, són una càrrega que cal eradicar d'arrel a través del treball que formulem des de la CUP.

Aquest cap de setmana es decideix des de la CUP si es dóna o no suport als pressuposts de la Generalitat per aquest 2017. Creis que el vostre partit ha cedit prou fins ara?

La CUP ja ha presentat totes les propostes en matèria de pressuposts. S'ha fet un treball excel·lent analitzant totes les qüestions que podrien ser punts de confluència amb Junts pel Sí. Entenem que moltes qüestions estan socialment acceptades però en l'àmbit polític no es volen acceptar. Per tant entenem que hi ha uns grups que tenen molt clar quina mena de classe defensen. Des de la CUP hem presentat alternatives múltiples i s'ha fet molt bona feina. A partir d'aquí que l'Assemblea decideixi, que és el nostre mecanisme i la nostra gran vàlua.