Rajoy, reelegit president del Govern després de 315 dies en funcions

Això que ens ha passat és ben igual que casar-se de penalty i que resulti que l'embaràs de la núvia, només és un embaràs histèric.

eSSpaÑa com els crancs, ja fa temps que tan sols es mou enrera. Els talibans feixistes no aprenen mai, i el seu destí cada cop és més fosc.

Rajoy un hombre sabio, prudente, astuto, cauto y al que le gusta la política. Ganaría mucho mas de registrador en Alicante, sobre todo en los últimos 20 años, pero se aburriría. Es un zorro, que entra al corral de otros partidos por la noche y se lleva siempre alguna gallina..Un lince mas bien.

Pardal, o Salvatore (lo mateix): Es PSOE no es que hagi triat una cosa o s'altra. Es PSOE va triar, va fer campanya amb sa seva opcio, va ser votat per qui autoritzava aquella opcio, i despres va trahir qui l'havia autoritzat a governar amb aquella opcio, o sigui es seus votants, fent exactament lo contrari. En una democracia, aixo seria delicte. A Espanya se pot fer, perque no es una democracia. I es catalans no passis pena que ningu els posara en es seu lloc, s'hi posaran tot sols si volen en es seu lloc, que es sa republica catalana.

Se parla tant del discurs de Gabriel Rufián, per distreure l'atenció dels ciutadans, sobre la gran estafa dels vots dels socialistes. I també, per distreure de les falses acusacións cap els manifestants dels diputats de Ciudadanos, que parlaven d'unes agresions que eren completament impossibles de cometre, per l'enorme disposiitiu policial que s' havia desplegat.

I els canibals van berenar d'uns entrants a base de votants de la esquerra i de partits nacionalistes rebossats. Però el plat fort, va ser un rostit de votants socialistes amb una salsa de "regeneració de la política". Caníbals!

En Rufian no he fet altra cosa que dir al Parlament o el que la majoria de la gent pensa, però que no té oportunitat per expressar-ho davant els interessats. No ha dit cap mentida, però en canvi els llepaculs que ara se rompen les veztidures pels platós de televisió, no s'han escandalitzat per les paraules que va amollar Rafael Hernando, acusant a Podemos de finançar-se amb doblers d'Iran i de Veneçuela, mirant als ulls els contrincants i mentir amb mentides que tal sols poden creure quatre restrassats mentals. Això no escandalisa als pussilànimes, no. I la sessió d'nvestidura va parèixer un berenar de canibals.

Ciertamente, "suizo", el PSOE ha escogido lo que tú no querías. Es lo que hay.Ya llegará el momento de sustituir al rajao Rajoy por alguien que valga de verdad y ponga las peras a cuarto a los separatistas.Cosas de Vicent Partal.

Gabriel Rufián ha encès els ànims del PSOE amb el discurs que va fer dissabte en la sessió d’investidura de Mariano Rajoy. Molt probablement la reacció irada dels diputats socialistes va ser l’única manera que van tenir d’esbravar una mica el fel que devien dur a dins i una bona ocasió de desviar l’atenció sobre els fets substancials. En definitiva, les crítiques a Rufián i al diputat de Bildu van permetre als diputats del PSOE de fer una mica el valent en la sessió parlamentària segurament més vergonyosa de la seua història centenària. Dit això, vull aclarir que a mi la intervenció de Rufián em va semblar excessiva. No crec que calgués el to d’alguns moments, com també pense que era sobrer aquell ‘no és no’ que va pronunciar a l’hora de votar i que em va fer témer que no provocàs una baralla amb algun exaltat socialista. Amb tot allò que ja els havia dit en el discurs, segurament hauria estat molt més elegant de dir que no i prou. Reconec, però, que això només és una opinió personal sense importància. Pense que les formes tenen un valor en la vida pública, però també accepte que valorar les formes és un fet absolutament subjectiu. De manera que no hi insistiré. Ara, sí que vull insistir en el fons. El discurs de Gabriel Rufián va molestar els diputats socialistes perquè els recordava amb molta duresa què feien i perquè els posava davant un espill que, ja m’ho crec, deu ser molt dur de mirar. Alguns han dit, procurant de fer gros l’escàndol, que el discurs de Rufián desprestigia les institucions. Però no és això. Perquè, tot i entendre que el discurs era dur la veritat és que allò que desprestigia les institucions és que els diputats voten el contrari del que han promès als electors. Rajoy és president gràcies al vot de Ciutadans i a l’abstenció del PSOE, dos partits que en campanya havien promès de totes les maneres possibles que no votarien mai Mariano Rajoy per ser cap de govern. En aquest sentit el PSC i el PSIB han mantingut una actitud digna que cal saludar i reconèixer. Com que algunes altres vegades els he criticats amb duresa, avui no seria just si no n’aplaudís el comportament i vull fer-ho expressament. Enganyar els electors és la pitjor cosa que es pot fer en una democràcia. I el PSOE, que ho ha fet sens dubte en aquesta votació, en tot cas hauria de callar. Prudentment. Perquè no és tan sols que haja enganyat els electors. És que ha fet president del govern el dirigent del partit més corrupte d’Europa, tan corrupte que fins i tot el partit com a tal és cridat a judici per corrupció. És que ha fet president el personatge que duu les institucions de l’estat a travessar línies intolerables en democràcia per haver perseguit el dret de decidir dels catalans –com es va veure ahir, quan el Constitucional va acceptar les seues ordres, però la vice-presidenta del tribunal va dimitir advertint que allò que els feien fer anava contra la constitució mateix. És que ha fet president el dirigent que aquests darrers anys ha aprovat les lleis més nocives contra els drets civils i socials i que ahir encara es va permetre el luxe de dir que no pensava canviar. El PSOE ha fet una tria. Podia optar entre governar en coalició amb l’esquerra i el catalanisme, assumir unes terceres eleccions o fer president Rajoy. I ha triat la pitjor opció, amb plena llibertat i forçant fins a extrems de contorsionista expert la democràcia interna del partit. La categoria és aquesta i l’anècdota és el discurs de Rufián. Poden, per tant, indignar-se i esquinçar-se la roba tant com vulguen, però això no canviarà gens el fons de les coses: són ells i només ells els que han traït els seus electors, són ells i només ells que han violentat la democràcia interna, són ells i només ells els culpables que avui Mariano Rajoy, amb tot allò que aquest personatge ha arribat a fer, siga el president del govern d’Espanya. Per Vicent Partal.

A un pais on es partits politics fan exactament lo contrari que havien promes (i per lo que els havien votat) no hi pot haver mai democracia. S'hi posin com s'hi posin. Li poden dir "tria es teu dictador", pero no es democracia. A Europa se posen ses mans en es cap. Aviat en veurem de coses...