TW
8

Els exdiputats de CiU al Parlament Antoni Fernández Teixidó i Roger Montañola varen presentar ahir a la nit en societat«Lliures», un moviment polític liberal, de centre i no independentista que aspira a canviar una Catalunya que veuen dominada per l'esquerra i per un procés sobiranista «infinit».

La presentació va ser a l'Auditori Axa de Barcelona davant unes 700 persones, i l'exdiputat de CiU al Parlament Roger Montañola (Unió) ha proclamat que «la situació política és insostenible» perquè el govern català i el central solament aspiren a la confrontació i no a resoldre problemes.

També ha carregat contra la Generalitat per viure solament de l'èpica i ha assegurat que així no funcionarà «Lliures»: «Aquí no trobaran ni dies històrics, ni èpiques permanents, ni jornades massives, ni proclames que la vida en el cel és millor».

L'exdiputat de CiU i exdirigent de CDC Antoni Fernández Teixidó ha carregat contra l'aposta sobiranista del Govern: «Puigdemont emplaça al Govern espanyol a un referèndum quan sap perfectament que no hi haurà referèndum».

«No volem una Catalunya que gira i bascula cap a l'esquerra perquè ens considerem gent de centre. No volem una Catalunya que accepta que la llei no cal complir-la», ha valorat el també exconseller, que creu que el Govern està condicionat absolutament per la CUP.

Teixidó ha defensat que el seu moviment polític no rebutja el referèndum, però ha argumentat que aquest solament pot ser acordat entre la Generalitat i l'Estat: «La resta és agitació i propaganda», ha sentenciat.

VOLEN SER UN PARTIT

Teixidó ha explicat que ara com ara no són un partit, però aspiren a ser-ho i a presentar-se a les properes eleccions: «Si hi ha el suport, l'energia, el finançament i la capacitat de combat haurà partit, si no, no. No volem sumar sigles. Volem una cosa nova amb energia».

L'exdiputat ha conclòs que «Lliures» aspira a posar el moviment catalanista al dia i ha criticat que els independentistes han portat al catalanisme a «un atzucac», ja que veu el procés sobiranista bloquejat i sense un horitzó clar de com culminar-ho.

El rebuig a la CUP i a l'espai polític d'Ada Colau s'ha visualitzat amb les crítiques de Montañola al fet que el Govern hagi recolzat a l'edil de la CUP a Vic Joan Mengi i als regidors de Badalona investigats per haver obert l'ajuntament el 12 d'octubre malgrat ser festiu.

«Recolzar a un regidor de l'Ajuntament de Vic que simplement havia dit que a ell les lleis li eren igual és lamentable. Que ho defensi la CUP no em sorprèn, el que em fa vergonya és que ho faci el Govern», ha criticat.

SIS MESOS DE VIDA

Durant l'acte s'ha explicat que aquest moviment va començar a caminar fa sis mesos amb la voluntat de canviar la realitat catalana i s'ha projectat un vídeo reflectint els valors que buscar abanderar el partit: «Rigor, estil propi, mercat lliure, tolerància, transparència, integritat i societat oberta».

Una de les impulsores del projecte, Eugènia Espanya, ha explicat que es tracta d'un moviment liberal i humanista, preocupat perquè Catalunya és el territori d'Espanya que paga més impostos i també perquè impera el discurs de l'esquerra.

«Ens hem quedat embadalits en relació a la política en general, que té un discurs completament dominat per l'esquerra, on les nostres idees no queden reflectides enlloc», ha explicat.

Unes altres de les impulsores, l'empresària Remei Gómez, també ha criticat que el govern català i l'espanyol portant «cinc anys parlant del mateix tem, en al·lusió al procés sobiranista, i ha demanat posar al centre del debat les deficiències el mercat laboral i l'excessiva burocràcia.

ABSÈNCIA DE XAVIER CIMA

Ha destacat l'absència de Xavier Cim, exdiputat de CiU en el Parlament i impulsor de 'Lliures' que ha excusat la seva absència en un «tuit»: «Molta sort als amics que tinc en «Lliures». Alguns, que ja vam dir que no faríem política, us seguim des del treball privat». Es dóna la circumstància que Cima és el marit de la dirigent de Ciutadans, Inés Arrimadas.

A l'acte hi van assistir el president de Pimec, Josep González; l'exdirector del Servei Català de Trànsit, Joan Josep Isern, i el catedràtic d'Economia Francesc Granell.