TW
0

Fa 80 anys, l'Estat espanyol vivia un fet històric: per primera vegada una dona era nomenada ministra d'un govern. Es tractava de Federica Montseny, una figura intel·lectual, feminista i llibertària, que va ascendir al càrrec de ministra de Sanitat durant la Segona República Espanyola el 1936.

Per commemorar aquesta efemèride, l'Institut Français de Barcelona preestrenarà, el proper 17 d'octubre, el documental realitzat per Jean-Michel Rodrigo que porta per títol «“Federica Montseny, la indomable»”. Durant 52 minuts, narrats per l'actriu Carmen Maura, Rodrigo recull diversos testimonis, entre ells, el dels familiars de la política, la seva filla Vida i la seva néta Jean-Paul, filles d'exiliats anarquistes que van ser refugiats a França, historiadors i, fins i tot, de l'actual alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, qui s'ha declarat en diverses ocasions admiradora de la dirigent anarquista com a símbol d'una dona compromesa i lluitadora.

En finalitzar la projecció, s'obrirà un debat, a les instal·lacions del Institut Français, en el qual l'autor del film dialogarà amb el públic, per conversar sobre el documental, els testimonis i les entrevistes emeses, la figura de Federica Montseny i el seu destacat paper a l'Estat espanyol.


Sobre Federica Montseny


Federica Montseny va néixer a Madrid en 1905. Era filla de dos catalans anarquistes i editors: Juan Montseny Carret (Reus) i Teresa Mañé Miravet (Cubelles). Durant el seu mandat com a ministra de Sanitat, va tractar d'instaurar un sistema sanitari per a tots, atrevint-se amb projectes de llei sobre la contracepció, el control de naixements, els drets per a les mares solteres, les prostitutes, etc. A més, va imposar també el dret a l'avortament 40 anys abans que Simone Veril a França. Després de la Guerra Civil, va haver d'exiliar-se a Tolosa, on va continuar la seva lluita.



Institut Français de Barcelona


L'Institut Français de Barcelona, fundat en 1931, pretén ser un lloc d'intercanvi cultural entre França i Catalunya i, de manera més general, amb la resta de l'Estat. Per això, l' Institut té 4 missions essencials: l'ensenyament del francès, la difusió i intercanvi cultural, la informació i documentació, i el fòrum intercultural.